Es mostren 88939 resultats

guaianès
| guaianesa


<title type="display">guaianès</title>

Partició sil·làbica: gua_ia_nès
adjectiu i masculí i femení De la Guaiana (regió d’Amèrica del Sud) o de la Guaiana Francesa (departament francès d’ultramar d’Amèrica del Sud).

guaianès
| guaianesa

adjectiu i masculí i femení De la Guaiana regió d’Amèrica del Sud o de la Guaiana Francesa departament francès d’ultramar d’Amèrica del Sud
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

guaicurú


<title type="display">guaicurú</title>

Partició sil·làbica: guai_cu_rú
    [plural guaicurús]
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als guaicurús o a llur llengua.
  2. masculí i femení etnologia Individu d’un poble indígena de l’Argentina que habita a la zona del Chaco.
  3. masculí lingüística Llengua ameríndia parlada pels guaicurús.

guaicurú

plural guaicurús adjectiu Relatiu o pertanyent als guaicurús o a llur llengua masculí i femení etnologia Individu d’un poble indígena de l’Argentina que habita a la zona del Chaco masculí lingüística Llengua ameríndia parlada pels guaicurús
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ guaira


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">guaira</title>

Partició sil·làbica: guai_ra
Etimologia: del cast. guaira, íd., i aquest, de guairo ‘embarcació petita a vela de l’Amèrica central’, probablement del nom del port de La Guaira, a Caracas
femení marina, marítim Vela triangular pròpia d’embarcacions menors, que va unida d’una banda al pal mascle i de l’altra a la botavara.

■ guaira

femení marina, marítim Vela triangular pròpia d’embarcacions menors, que va unida d’una banda al pal mascle i de l’altra a la botavara
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ guaita


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">guaita</title>

Partició sil·làbica: guai_ta
Etimologia: del germ. frànc. *wahta ‘la guàrdia o la guarda’ 1a font: s. XIV, Llull
  1. femení
    1. Acció de guaitar 1. Qui són avui els qui fan la guaita?
    2. bona guaita, bona! Crit amb què antigament es comunicaven entre ells els vigilants per indicar que no hi havia novetat.
  2. masculí i femení Persona que fa la guaita, sentinella.
  3. femení Conjunt de persones que presten servei de vigilància.
  4. masculí història
    1. A Mallorca, funcionari que tenia cura de la vigilància de torres i talaies de la costa. Era també anomenat talaier.
    2. mestre de guaita Funcionari municipal que a Mallorca era encarregat especialment de la vigilància dels esclaus.

■ guaita

femení Acció de guaitar 1 Qui són avui els qui fan la guaita bona guaita, bona Crit amb què antigament es comunicaven entre ells els vigilants per indicar que no hi havia novetat masculí i femení Persona que fa la guaita, sentinella femení Conjunt de persones que presten servei de vigilància masculí història A Mallorca, funcionari que tenia cura de la vigilància de torres i talaies de la costa Era també anomenat talaier mestre de guaita Funcionari municipal que a Mallorca era encarregat especialment de la vigilància dels esclaus
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ guaitar

■ guaitar

verb transitiu Vigilar amb l’esguard un indret Guaitar el mar, el camp, un camí Mirar figuradament Guaita, aquest, quines coses que diu
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ guaix1

■ guaix1

masculí botànica Cadascuna de les tiges que neixen d’una mateixa llavor, especialment en els cereals Guaixada Vegeu també guaix 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ guaix2

■ guaix2

masculí indústria de pintura i vernissos aiguada Vegeu també guaix 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ guaixada

■ guaixada

femení botànica Conjunt dels guaixos d’una planta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ guaixar

■ guaixar

verb intransitiu botànica Treure guaixos una planta
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ gual


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">gual</title>

Etimologia: de l’ant. guau, i aquest, del ll. vadum, íd., pronunciat segurament wadu en ll. vg. td. per influx del germ. frànc. corresponent wad, íd. 1a font: s. XIV, Jaume I
    masculí
  1. Indret d’un riu en què l’aigua és prou baixa i el fons prou bo perquè hom hi pugui passar caminant.
  2. per extensió construcció i obres públiques
    1. Rebaix fet a la voravia per facilitar que els cotxes puguin entrar a la calçada i sortir-ne.
    2. Concavitat al través d’una carretera per a conduir l’aigua de pluja d’un cantó a l’altre sense que n’envaeixi gaire tros.
    3. En l’encreuament de dos carrers, depressió feta en la calçada d’un d’aquests per a facilitar el pas de l’aigua de pluja de l’altre carrer.

■ gual

masculí Indret d’un riu en què l’aigua és prou baixa i el fons prou bo perquè hom hi pugui passar caminant per extensió construcció i obres públiques Rebaix fet a la voravia per facilitar que els cotxes puguin entrar a la calçada i sortir-ne Concavitat al través d’una carretera per a conduir l’aigua de pluja d’un cantó a l’altre sense que n’envaeixi gaire tros En l’encreuament de dos carrers, depressió feta en la calçada d’un d’aquests per a facilitar el pas de l’aigua de pluja de l’altre carrer
Informació complementària
Traducció