Es mostren 88939 resultats

■ guardià
| guardiana


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">guardià</title>

Partició sil·làbica: guar_di_à
Compareu: guarda
Etimologia: del germ. gòt. *wardianem, romanització de l’acusatiu gòt. wardjan; duplicat ant. de guàrdia 1a font: s. XIV, Consolat
    masculí i femení
  1. Persona encarregada de la vigilància d’un lloc públic, d’un establiment, etc. El guardià d’un museu.
  2. catolicisme A l’orde franciscà, superior d’un convent.
  3. àngel guardià cristianisme Àngel de la guarda.

■ guardià
| guardiana

masculí i femení Persona encarregada de la vigilància d’un lloc públic, d’un establiment, etc El guardià d’un museu catolicisme A l’orde franciscà, superior d’un convent àngel guardià cristianisme Àngel de la guarda
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

guardianatge

guardianatge

masculí història Ofici de guardià
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ guardiola


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">guardiola</title>

Partició sil·làbica: guar_di_o_la
Etimologia: alteració per etimologia popular de lladriola per influx de guardar, perquè la guardiola ‘guarda’ els diners 1a font: 1803, DEst.
femení Recipient clos que té una petita escletxa per la qual hom introdueix diners per guardar-los-hi sense possibilitat de treure’ls-en fàcilment si no és trencant-lo, obrint-lo amb una clau, etc.

■ guardiola

femení Recipient clos que té una petita escletxa per la qual hom introdueix diners per guardar-los-hi sense possibilitat de treure’ls-en fàcilment si no és trencant-lo, obrint-lo amb una clau, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

guardiolenc
| guardiolenca

guardiolenc
| guardiolenca

adjectiu i masculí i femení De Guardiola de Berguedà Berguedà o de Sant Salvador de Guardiola Bages
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ guardó


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">guardó</title>

Etimologia: cat. ant. gadardó, gasardó, gaardon, del germ. *wĭdarlōn (gòt. *withralaun), comp. de widar ‘enfront de’ i lon ‘pagament; agraïment’, amb probable influx del ll. dōnum ‘do’ en la terminació del mot germ 1a font: s. XII, Hom.
masculí Recompensa.

■ guardó

masculí Recompensa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

guàrdol

guàrdol

masculí botànica Estepa de muntanya
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ guardonador
| guardonadora

■ guardonador
| guardonadora

adjectiu i masculí i femení Que guardona o recompensa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ guardonar

■ guardonar

verb transitiu Recompensar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

guarentigi
| guarentígia


<title type="display">guarentigi</title>

    adjectiu
  1. dret Relatiu o pertanyent al garant o a la garantia.
  2. clàusula guarentígia història del dret català Clàusula (anomenada també pacte guarentigi, segles XIII al XVIII) per la qual hom donava a una obligació de pagament de quantitat consignada en escriptura pública la força de sentència ferma.

guarentigi
| guarentígia

adjectiu dret Relatiu o pertanyent al garant o a la garantia clàusula guarentígia història del dret català Clàusula anomenada també pacte guarentigi , segles XIII al XVIII per la qual hom donava a una obligació de pagament de quantitat consignada en escriptura pública la força de sentència ferma
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ guaret


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">guaret</title>

Etimologia: del ll. vg. veractum (cl. vervactum), íd., amb pèrdua de la segona v per dissimilació, i amb pas a *waractu per influx germ. difícil de precisar 1a font: 1342
    masculí
  1. Paratge de terra molt gruixuda, que té la roca molt endins.
  2. agricultura Sistema de conreu que consisteix a deixar reposar un any sí i un any no un terreny empobrit per tal que torni a adquirir fertilitat.

■ guaret

masculí Paratge de terra molt gruixuda, que té la roca molt endins agricultura Sistema de conreu que consisteix a deixar reposar un any sí i un any no un terreny empobrit per tal que torni a adquirir fertilitat
Traducció