Es mostren 88951 resultats

■ guardapits

■ guardapits

masculí Armilla
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ guardapols


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">guardapols</title>

Etimologia: de guarda i pols2 1a font: 1367
    masculí
  1. Allò que hom posa sobre una cosa per preservar-la de la pols.
  2. especialment Bata que hom es posa sobre els vestits per preservar-los de la pols.
  3. art
    1. Dosseret que corona cada taula, o el conjunt, en un retaule a fi de protegir-lo de la pols.
    2. Marc voladís inclinat que envolta un retaule.

■ guardapols

masculí Allò que hom posa sobre una cosa per preservar-la de la pols especialment Bata que hom es posa sobre els vestits per preservar-los de la pols art Dosseret que corona cada taula, o el conjunt, en un retaule a fi de protegir-lo de la pols Marc voladís inclinat que envolta un retaule
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ guardapunys

■ guardapunys

masculí marina, marítim Guardacaps
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ guardar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">guardar</title>

Compareu: desar 1 1
Etimologia: del germ. wardōn ‘cercar amb els ulls’, der. de warda ‘acte de cercar amb els ulls; guàrdia, guarda; talaia’, i aquest, de waron ‘atendre’ 1a font: s. XII, Hom.
    verb
    1. transitiu Preservar, protegir, vigilar que no esdevingui, a algú o alguna cosa, un dany, un perjudici. Això em guarda de tot perill. Un sentinella guarda l’entrada del castell. Guarda’m el nen una estona, que vaig a comprar. Guardar un bosc, un ramat.
    2. pronominal Procurar preservar-se d’algú o alguna cosa, evitar de fer alguna cosa. Guardeu-vos dels vostres enemics. Guarda’t d’anar-hi.
    3. Déu me’n (o nos en, o te’n, etc.) guard! Expressió usada per a manifestar el desig que una cosa no s’esdevingui o la intenció que hom té de no fer-la. Déu nos en guard de caure en traïció! Déu me’n guard d’anar-hi!
    4. guarda’t (o guardem-nos) d’un ja està fet Frase amb què hom al·ludeix a coses que ja no tenen remei.
    5. Déu vos (o lo, o te) guard! Expressió usada com a fórmula de salutació.
  2. transitiu per extensió
    1. Vigilar que algú o alguna cosa resti en un lloc o en un estat, retenir, mantenir, conservar. Guardar un presoner. Guardar un criat, un mosso. Guardar còpia d’una carta. Guardar fresca la carn.
    2. figuradament Guardar un record, les il·lusions, la innocència. Guardar silenci. Li guardà rancor tota la vida.
    3. guardar-la (a algú) No oblidar una ofensa o un dany rebut i esperar el moment oportú per a tornar-s’hi.
  3. per extensió
    1. transitiu Reservar. Em guardareu una barra de pa, que després passaré a buscar-la? M’han regalat un cistell de préssecs: si vols te’n guardaré uns quants.
    2. pronominal Sempre s’ho guarda tot per a ell.
  4. transitiu informàtica Enregistrar (una informació) en un suport adequat, generalment per a donar-li un caràcter definitiu o per raons de seguretat.
  5. transitiu
    1. Complir allò que hom ha promès o a què està obligat; observar. M’heu promès de guardar-me honestedat.
    2. festa de guardar Festa colenda, de precepte.
    3. guardar les festes Santificar-les, no treballar-hi.

■ guardar

verb transitiu Preservar, protegir, vigilar que no esdevingui, a algú o alguna cosa, un dany, un perjudici Això em guarda de tot perill Un sentinella guarda l’entrada del castell Guarda’m el nen una estona, que vaig a comprar Guardar un bosc, un ramat pronominal Procurar preservar-se d’algú o alguna cosa, evitar de fer alguna cosa Guardeu-vos dels vostres enemics Guarda’t d’anar-hi Déu me’n o nos en , o te’n , etc guard Expressió usada per a manifestar el desig que una cosa no s’esdevingui o la intenció que hom té de no fer-la Déu nos en guard de caure en traïció Déu me’n guard d’anar-hi…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ guardatermes

■ guardatermes

masculí i femení Guarda rural
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ guardaveles

■ guardaveles

masculí marina, marítim Apagaveles
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ guarderia

■ guarderia

femení ensenyament Llar d’infants v llar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ guardí


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">guardí</title>

Etimologia: de guardar
    masculí marina, marítim
  1. Cap gruixut amb què hom lliga el timó per evitar que sigui emportat per la mar.
  2. Cadena que, subjecta a banda i banda de la canya del timó, va fins al tambor del servomotor o fins a la mateixa roda de governall.

■ guardí

masculí marina, marítim Cap gruixut amb què hom lliga el timó per evitar que sigui emportat per la mar Cadena que, subjecta a banda i banda de la canya del timó, va fins al tambor del servomotor o fins a la mateixa roda de governall
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ guàrdia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">guàrdia</title>

Partició sil·làbica: guàr_di_a
Etimologia: del germ. gòt. wardjan ‘guàrdia, sentinella, guaita’ 1a font: s. X
  1. femení Conjunt de soldats o gent armada, encarregats de la guarda o custòdia d’una persona o d’una cosa. La guàrdia del castell. La guàrdia roja.
  2. masculí i femení
    1. Membre d’una guàrdia.
    2. guàrdia civil ciències militars Membre del cos de l’exèrcit de l’estat espanyol creat per al manteniment de l’ordre públic, la protecció de les persones i propietats i l’execució de les lleis.
    3. guàrdia d’assalt història Membre de la força de policia de la Segona República creada davant l’hostilitat popular enfront de la guàrdia civil.
    4. guàrdia de cos (o de corps) història Membre de la guàrdia personal del rei, instituïda a França al segle XV.
    5. guàrdia d’honor Membre de la guàrdia assignada a una persona per raó de la seva jerarquia o el seu càrrec.
    6. guàrdia municipal (o guàrdia urbà) Membre de la guàrdia dependent dels ajuntaments que té cura del compliment de les ordenances i les disposicions municipals i regula el trànsit a l’interior dels nuclis urbans.
    7. guàrdia nacional història Membre de l’organització armada ciutadana sorgida de la Revolució Francesa.
    8. guàrdia roig Membre del moviment de les joventuts comunistes xineses, creat el 1964 per fer costat a Mao Zedong.
  3. femení
    1. Acció de guardar, guarda, vigilància.
    2. Servei que presten els sentinelles.
    3. per extensió Servei que presten determinades persones o establiments, especialment en hores fora de l’horari normal. Avui, justament, tinc guàrdia.
    4. de guàrdia locució adjectiva i locució prepositiva Fent una guàrdia. Estar de guàrdia. Farmàcia de guàrdia.
  4. femení
    1. esports En alguns esports com la boxa i l’esgrima, posició de defensa. Guàrdia alta, baixa.
    2. estar (o posar-se) en guàrdia esports En alguns esports, estar o posar-se en actitud de defensa.
    3. estar (o posar-se) en guàrdia figuradament Vigilar a no deixar-se sorprendre, enganyar, etc., per algú.
  5. femení història A l’alta edat mitjana, construcció de defensa o vigilància d’un nucli de poblament, especialment a les zones frontereres.
  6. guàrdia civil arengada1.

■ guàrdia

femení Conjunt de soldats o gent armada, encarregats de la guarda o custòdia d’una persona o d’una cosa La guàrdia del castell La guàrdia roja masculí i femení Membre d’una guàrdia guàrdia civil ciències militars Membre del cos de l’exèrcit de l’estat espanyol creat per al manteniment de l’ordre públic, la protecció de les persones i propietats i l’execució de les lleis guàrdia d’assalt història Membre de la força de policia de la Segona República creada davant l’hostilitat popular enfront de la guàrdia civil guàrdia de cos o de corps història Membre de la guàrdia personal del rei,…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ guardià
| guardiana


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">guardià</title>

Partició sil·làbica: guar_di_à
Compareu: guarda
Etimologia: del germ. gòt. *wardianem, romanització de l’acusatiu gòt. wardjan; duplicat ant. de guàrdia 1a font: s. XIV, Consolat
    masculí i femení
  1. Persona encarregada de la vigilància d’un lloc públic, d’un establiment, etc. El guardià d’un museu.
  2. catolicisme A l’orde franciscà, superior d’un convent.
  3. àngel guardià cristianisme Àngel de la guarda.

■ guardià
| guardiana

masculí i femení Persona encarregada de la vigilància d’un lloc públic, d’un establiment, etc El guardià d’un museu catolicisme A l’orde franciscà, superior d’un convent àngel guardià cristianisme Àngel de la guarda
Informació complementària
Traducció