Es mostren 88951 resultats

■ guarnimenter
| guarnimentera

■ guarnimenter
| guarnimentera

masculí i femení oficis manuals Persona que fa o ven guarniments
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ guarnir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">guarnir</title>

Etimologia: del germ. occ. warnjan ‘advertir contra un perill; proveir, armar’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu
    1. Fornir algú o alguna cosa de tot allò (peces, elements, etc.) que serveix per a la seva defensa, protecció, compleció, adornament, etc. Guarnir un vaixell de canons. Guarnir un vestit amb llaços, botons, puntes. Guarnir una persona amb joies.
    2. arts gràfiques Tancar un motlle amb una orla, vinyeta, filets o quadrats.
    3. arts gràfiques Revestir el cilindre d’una màquina amb baieta i plec de paper.
    4. marina, marítim Posar a un aparell, a un arbre, etc., d’un vaixell totes les cordes i accessoris necessaris per al seu funcionament.
    5. marina, marítim Passar una corda per l’ull d’un bossell, d’un quadernal, etc.
    6. oficis manuals Posar els guarniments a un animal de tragí.
    7. indústria tèxtil Posar els rodets o les bobines en el bastidor corresponent.
  2. irònicament
    1. transitiu Arranjar d’una manera estrafolària, grotesca, l’aspecte físic d’algú, especialment d’una criatura. Guarneix així la nena i els seus amics se’n burlen sempre.
    2. pronominal Compondre’s algú d’una manera estrafolària, grotesca. Com t’has guarnit, noi!
  3. transitiu figuradament Entabanar, enganyar. T’has deixat ben guarnir.

■ guarnir

verb transitiu Fornir algú o alguna cosa de tot allò peces, elements, etc que serveix per a la seva defensa, protecció, compleció, adornament, etc Guarnir un vaixell de canons Guarnir un vestit amb llaços, botons, puntes Guarnir una persona amb joies arts gràfiques Tancar un motlle amb una orla, vinyeta, filets o quadrats arts gràfiques Revestir el cilindre d’una màquina amb baieta i plec de paper marina, marítim Posar a un aparell, a un arbre, etc, d’un vaixell totes les cordes i accessoris necessaris per al seu funcionament marina, marítim Passar una corda per l’ull d’un bossell, d’un…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ guarnit
| guarnida


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">guarnit</title>

Etimologia: de guarnir 1a font: s. XX, Oller
    adjectiu
  1. Proveït, arreglat, compost, adornat, etc. Teniu la casa molt ben guarnida!
  2. irònicament
    1. Que s’ha vestit, arreglat, d’una manera estrafolària, grotesca. On vas, guarnida així?
    2. figuradament Malparat. Estem ben guarnits!
  3. figuradament Entabanat, enganyat. Amb les seves bones paraules, sempre deixa tothom guarnit.
  4. heràldica
    1. Dit de la guarda o puny de l’espasa quan és d’un esmalt diferent.
    2. Dit del cavall que porta tots els guarniments.

■ guarnit
| guarnida

adjectiu Proveït, arreglat, compost, adornat, etc Teniu la casa molt ben guarnida irònicament Que s’ha vestit, arreglat, d’una manera estrafolària, grotesca On vas, guarnida així figuradament Malparat Estem ben guarnits figuradament Entabanat, enganyat Amb les seves bones paraules, sempre deixa tothom guarnit heràldica Dit de la guarda o puny de l’espasa quan és d’un esmalt diferent Dit del cavall que porta tots els guarniments
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ guaspa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">guaspa</title>

Etimologia: d’origen incert, potser d’un der. del ll. cŭspis ‘punta’, que hagué de ser *gospar, canviat en guaspa per analogia de l’alternança popular de guardar/gordar i l’influx semàntic de der. afins, com la guarda (d’una arma blanca, etc.) 1a font: c. 1390, Torcimany
    femení
  1. Virolla que hom posa a l’extrem inferior d’un bastó, d’una llança, d’una beina d’espasa, etc.
  2. luminotècnia i electrotècnia Culot.

■ guaspa

femení Virolla que hom posa a l’extrem inferior d’un bastó, d’una llança, d’una beina d’espasa, etc luminotècnia i electrotècnia Culot
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ guatemalenc
| guatemalenca

■ guatemalenc
| guatemalenca

adjectiu i masculí i femení De Guatemala estat d’Amèrica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ guatla

■ guatla

femení dialectal ornitologia guatlla
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ guàtlera

■ guàtlera

femení dialectal ornitologia guatlla
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ guatlla


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">guatlla</title>

Etimologia: del b. ll. quaquĭla, i aquest, d’un germ. ant. quahtĭla, íd. 1a font: s. XIV, Muntaner
    femení
  1. ornitologia
    1. Ocell de l’ordre dels fasianiformes i de la família dels fasiànids (Coturnix coturnix), de formes arrodonides i de color terrós llistat d’ocre i de negre.
    2. guatlla andalusa Ocell de l’ordre dels gruïformes i de la família dels turnícids (Turnix sylvatica), semblant a la guatlla, amb el pit vermellós.
    3. guatlla maresa Ocell de l’ordre dels gruïformes i de la família dels ràl·lids (Crex crex), d’un color falb negrós, amb el cap i el pit grisencs.
  2. figuradament i col·loquialment Mentida.

■ guatlla

femení ornitologia Ocell de l’ordre dels fasianiformes i de la família dels fasiànids Coturnix coturnix , de formes arrodonides i de color terrós llistat d’ocre i de negre guatlla andalusa Ocell de l’ordre dels gruïformes i de la família dels turnícids Turnix sylvatica , semblant a la guatlla, amb el pit vermellós guatlla maresa Ocell de l’ordre dels gruïformes i de la família dels ràllids Crex crex , d’un color falb negrós, amb el cap i el pit grisencs figuradament i colloquialment Mentida
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ guatllot

■ guatllot

masculí ornitologia Guatlla mascle
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ gúbia

■ gúbia

femení oficis manuals Enformador amb el tall en forma de mitja canya
Informació complementària
Traducció