Es mostren 88951 resultats

■ habilior

■ habilior

femení Aptitud, destresa Facultat, capacitat, física o moral per a dur a terme una acció
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ habilitació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">habilitació</title>

Partició sil·làbica: ha_bi_li_ta_ci_ó
Etimologia: del b. ll. habilitatio, -ōnis, íd. 1a font: 1696, DLac.
    femení
    1. Acció d’habilitar o habilitar-se;
    2. l’efecte.
    1. dret administratiu Autorització conferida a un organisme o funcionari per tal de realitzar funcions que no els són pròpies.
    2. dret administratiu Nota característica de determinats cossos de funcionaris, únics per tot l’estat, que faculta els seus membres per a presentar-se als concursos de provisió de places reservades exclusivament a aquests cossos en les diferents administracions públiques.
    3. habilitació judicial dret civil Mitjà legal per a suplir la manca de capacitat.
  3. lingüística conversió 5.

■ habilitació

femení Acció d’habilitar o habilitar-se l’efecte dret administratiu Autorització conferida a un organisme o funcionari per tal de realitzar funcions que no els són pròpies dret administratiu Nota característica de determinats cossos de funcionaris, únics per tot l’estat, que faculta els seus membres per a presentar-se als concursos de provisió de places reservades exclusivament a aquests cossos en les diferents administracions públiques habilitació judicial dret civil Mitjà legal per a suplir la manca de capacitat lingüística conversió 5
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ habilitar

■ habilitar

verb transitiu Fer hàbil Habilitar la sala com a dormitori dret Conferir autorització a una persona perquè acompleixi uns actes jurídics determinats
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ habilitat1

■ habilitat1

femení Qualitat d’hàbil L’habilitat d’un actor a fer diversos papers Allò que hom fa amb habilitat El malabarista va fer unes quantes habilitats Vegeu també habilitat 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ habilitat2
| habilitada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">habilitat</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: v. habilitat1
  1. adjectiu Que té habilitats. És una noia molt habilitada.
  2. adjectiu i masculí i femení
    1. Que ha rebut l’habilitació per a alguna cosa.
    2. dret Que ha estat encarregat pels funcionaris públics i les classes passives de percebre llurs emoluments i lliurar-los-els.
    3. ciències militars Dit de l’oficial encarregat de cobrar a tresoreria les quantitats assignades a un cos, un regiment, etc.



    3. Vegeu també:
    habilitat1

■ habilitat2
| habilitada

adjectiu Que té habilitats És una noia molt habilitada adjectiu i masculí i femení Que ha rebut l’habilitació per a alguna cosa dret Que ha estat encarregat pels funcionaris públics i les classes passives de percebre llurs emoluments i lliurar-los-els ciències militars Dit de l’oficial encarregat de cobrar a tresoreria les quantitats assignades a un cos, un regiment, etc Vegeu també habilitat 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ hàbilment

■ hàbilment

adverbi D’una manera hàbil, amb habilitat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ hàbit


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">hàbit</title>

Homòfon: àvid
Etimologia: del ll. habĭtus, -us ‘manera de ser; aspecte extern; manera de vestir; disposició personal’ 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. Vestit que denota una professió, un grau, especialment el que usen alguns religiosos i religioses.
    2. penjar els hàbits Abandonar la vida religiosa.
    3. posar-se hàbit Vestir hàbit religiós durant un temps determinat en compliment d’una prometença.
  2. Habitud.
  3. botànica Aspecte general d’una planta.
  4. cristal·lografia Aspecte general que té un cristall, segons el desenvolupament relatiu que presenten les cares.
  5. medicina
    1. Constitució.
    2. Disposició orgànica conseqüència d’una acció repetida.

■ hàbit

masculí Vestit que denota una professió, un grau, especialment el que usen alguns religiosos i religioses penjar els hàbits Abandonar la vida religiosa posar-se hàbit Vestir hàbit religiós durant un temps determinat en compliment d’una prometença Habitud botànica Aspecte general d’una planta cristallografia Aspecte general que té un cristall, segons el desenvolupament relatiu que presenten les cares medicina Constitució Disposició orgànica conseqüència d’una acció repetida
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ habitabilitat

■ habitabilitat

femení Qualitat d’habitable cèdula d’habitabilitat dret Cèdula necessària perquè un edifici pugui ésser habitat, atorgada per l’autoritat com a garantia que aquest reuneix les condicions sanitàries i tècniques necessàries
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ habitable

■ habitable

adjectiu Susceptible d’ésser habitat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ habitació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">habitació</title>

Partició sil·làbica: ha_bi_ta_ci_ó
Homòfon: evitació
Etimologia: del ll. habitatio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Acció d’habitar en un indret.
  2. biologia Biòtop.
  3. construcció
    1. Espai tancat i cobert destinat a ésser habitat.
    2. Cadascuna de les peces en què hom divideix una casa per a ésser habitada.
    3. dret d’habitació dret civil Dret d’ocupar, amb els seus familiars estrictes o persones al propi servei, que té una persona respecte a una casa.

■ habitació

femení Acció d’habitar en un indret biologia Biòtop construcció Espai tancat i cobert destinat a ésser habitat Cadascuna de les peces en què hom divideix una casa per a ésser habitada dret d’habitació dret civil Dret d’ocupar, amb els seus familiars estrictes o persones al propi servei, que té una persona respecte a una casa
Informació complementària
Traducció