Es mostren 88951 resultats

■ habitacionista

■ habitacionista

masculí i femení dret Persona que gaudeix del dret d’habitació en un immoble
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ habitacle

■ habitacle

masculí Lloc destinat a ésser habitat figuradament Feu del meu cor un habitacle del vostre amor
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ habitacular

■ habitacular

adjectiu Relatiu o pertanyent als habitacles i a les construccions humanes Fauna habitacular
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ habitant


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">habitant</title>

Etimologia: del ll. habitans, -ntis, participi pres. de habitare ‘habitar’
    masculí i femení [abreviatura hab.]
  1. Cadascuna de les persones que habiten en una casa, un poble, un país, etc. Una ciutat de tres-cents mil habitants.
  2. Cadascun dels animals que habiten en un lloc determinat. Els habitants de la mar, de la selva.

■ habitant

masculí i femení abreviatura hab Cadascuna de les persones que habiten en una casa, un poble, un país, etc Una ciutat de tres-cents mil habitants Cadascun dels animals que habiten en un lloc determinat Els habitants de la mar, de la selva
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ habitar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">habitar</title>

Homòfon: evitar
Etimologia: del ll. habitare, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu Tenir com a lloc ordinari de viure un determinat espai. La casa és habitada per deu famílies. L’os blanc habita les regions polars.
  2. intransitiu Habitem al quart pis. Habità en aquell llogaret tota la seva vida.

■ habitar

verb transitiu Tenir com a lloc ordinari de viure un determinat espai La casa és habitada per deu famílies L’os blanc habita les regions polars intransitiu Habitem al quart pis Habità en aquell llogaret tota la seva vida
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ hàbitat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">hàbitat</title>

Etimologia: del ll. habitat, 3 persona del pres. d’ind. del verb habitare ‘habitar’
    masculí
  1. ecologia Conjunt de condicions ambientals en què es desenvolupa la vida d’un ésser viu.
  2. geografia humana Localització territorial de la població humana.

■ hàbitat

masculí ecologia Conjunt de condicions ambientals en què es desenvolupa la vida d’un ésser viu geografia humana Localització territorial de la població humana
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ habitatge


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">habitatge</title>

Etimologia: de habitar 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. Casa, o part de la casa, que hom pot habitar.
    2. habitatge mòbil Habitatge construït sobre un xassís, el qual, estacionat en un terreny autoritzat, hom utilitza com a residència permanent o secundària.
  2. sociologia Fet de viure en cases. El problema de l’habitatge.

■ habitatge

masculí Casa, o part de la casa, que hom pot habitar habitatge mòbil Habitatge construït sobre un xassís, el qual, estacionat en un terreny autoritzat, hom utilitza com a residència permanent o secundària sociologia Fet de viure en cases El problema de l’habitatge
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ habituació

■ habituació

femení Acció d’habituar o habituar-se l’efecte psicologia Fenomen de dependència psicològica creat per l’ús d’un estimulant
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ habitual


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">habitual</title>

Partició sil·làbica: ha_bi_tu_al
Etimologia: del b. ll. habitualis, íd. 1a font: 1696, DLac.
    adjectiu
  1. Fet per habitud, que és una habitud o gairebé una habitud. Un gest habitual.
  2. Que es troba gairebé sempre en algú o en alguna cosa. És la seva manera d’ésser habitual.
  3. Acostumat, d’habitud. El concert començarà a l’hora habitual.

■ habitual

adjectiu Fet per habitud, que és una habitud o gairebé una habitud Un gest habitual Que es troba gairebé sempre en algú o en alguna cosa És la seva manera d’ésser habitual Acostumat, d’habitud El concert començarà a l’hora habitual
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ habitualment

■ habitualment

adverbi D’una manera habitual
Informació complementària
Traducció