Es mostren 88939 resultats

harmalà [o harmala]

harmalà [o harmala]

harmattan*

harmattan*

harmonia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">harmonia</title>

Accessory
Partició sil·làbica: har_mo_ni_a
Etimologia: del ll. harmonia, i aquest, del gr. harmonía, íd. 1a font: s. XIV, Metge
Body
    femení
  1. Justa adaptació mútua de les parts o coses que formen un tot.
    1. Concordança d’opinions, maneres, interessos, etc.
    2. Acord, bona correspondència, entre dues o més persones. En Jaume i en Joan sempre estan en bona harmonia.
    1. Acord de sons, colors, moviments, etc., agradables. Cants plens d’harmonia.
    2. per extensió Successió de sons, colors, moviments, etc., que produeixen un efecte agradable. L’harmonia d’uns versos, d’una dansa, d’una pintura.
    1. música Ciència que té per objecte la formació i l’encadenament dels acords.
    2. Estructura d’una obra o fragment musical, considerada des del punt de vista dels acords i de les relacions entre ells per a formar idees musicals.
  2. harmonia vocàlica fonètica, fonologia Fenomen d’assimilació que fa que una vocal adopti propietats de vocals contigües.

harmonia

harmònic
| harmònica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">harmònic</title>

Accessory
Etimologia: del ll. harmonĭcus, -a, -um, íd. 1a font: 1803, DEst.
Body
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a l’harmonia.
    2. Conforme a les lleis de l’harmonia.
    3. Que produeix harmonia. L’Univers forma un tot harmònic.
  2. masculí física i matemàtiques Cadascun dels termes de la sèrie de Fourier d’una funció periòdica.
  3. masculí fonètica, fonologia Membre acústic simple que s’integra amb altres mitjançant unes lleis regulars per a determinar una ona composta.
  4. adjectiu música Dit dels sons secundaris o concomitants en els quals es descompon un so musical.
  5. masculí música En l’orgue, nom d’un joc en el qual els tubs tenen orificis que ocasionen una divisió en la columna d’aire en vibració.
  6. femení música
    1. Instrument de vent format per una sèrie de llengüetes, col·locades en petits conductes arrenglerats en una caixeta dotada d’obertures.
    2. En la classificació organològica moderna, nom donat als aeròfons en els quals el so es produeix mitjançant la vibració de llengüetes metàl·liques en un corrent d’aire il·limitat.
  7. adjectiu geologia Dit del plec que té tots els estrats igualment deformats i conserven el paral·lelisme.

harmònic
| harmònica

harmònicament

harmònicament

harmoniós
| harmoniosa

harmoniós
| harmoniosa

harmoniosament

harmoniosament

harmonista

harmonista

harmonització

harmonització

harmonitzar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">harmonitzar</title>

Accessory
Etimologia: de harmonia 1a font: 1877
Body
    verb
  1. intransitiu Estar en harmonia, adaptar-se perfectament entre elles les parts o coses que formen un tot.
  2. transitiu Fer harmònic, agradable. Si no harmonitzen les diferències, acabaran barallats.
  3. transitiu especialment música
    1. Realitzar els acords que acompanyen una melodia.
    2. Afinar els tubs d’un joc d’orgue.

harmonitzar