Es mostren 88939 resultats

■ harmalà [o harmala]

■ harmalà [o harmala]

femení botànica i farmàcia, indústria farmacèutica Planta herbàcia perenne de la família de les zigofillàcies Peganum harmala , de fulles alternes pinnatisectes i de fruits en càpsula trivalva globosa amb llavors que tenen propietats hilarants, antihelmíntiques i emmenagogues
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

harmattan*

harmattan*

masculí meteorologia Vent càlid constant, propi del límit meridional del Sàhara, que bufa quan hi dominen els alisis del NE
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ harmonia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">harmonia</title>

Partició sil·làbica: har_mo_ni_a
Etimologia: del ll. harmonia, i aquest, del gr. harmonía, íd. 1a font: s. XIV, Metge
    femení
  1. Justa adaptació mútua de les parts o coses que formen un tot.
    1. Concordança d’opinions, maneres, interessos, etc.
    2. Acord, bona correspondència, entre dues o més persones. En Jaume i en Joan sempre estan en bona harmonia.
    1. Acord de sons, colors, moviments, etc., agradables. Cants plens d’harmonia.
    2. per extensió Successió de sons, colors, moviments, etc., que produeixen un efecte agradable. L’harmonia d’uns versos, d’una dansa, d’una pintura.
    1. música Ciència que té per objecte la formació i l’encadenament dels acords.
    2. Estructura d’una obra o fragment musical, considerada des del punt de vista dels acords i de les relacions entre ells per a formar idees musicals.
  5. harmonia vocàlica fonètica, fonologia Fenomen d’assimilació que fa que una vocal adopti propietats de vocals contigües.

■ harmonia

femení Justa adaptació mútua de les parts o coses que formen un tot Concordança d’opinions, maneres, interessos, etc Acord, bona correspondència, entre dues o més persones En Jaume i en Joan sempre estan en bona harmonia Acord de sons, colors, moviments, etc, agradables Cants plens d’harmonia per extensió Successió de sons, colors, moviments, etc, que produeixen un efecte agradable L’harmonia d’uns versos, d’una dansa, d’una pintura música Ciència que té per objecte la formació i l’encadenament dels acords Estructura d’una obra o fragment musical, considerada des del punt de vista dels acords…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ harmònic
| harmònica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">harmònic</title>

Etimologia: del ll. harmonĭcus, -a, -um, íd. 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a l’harmonia.
    2. Conforme a les lleis de l’harmonia.
    3. Que produeix harmonia. L’Univers forma un tot harmònic.
  2. masculí física i matemàtiques Cadascun dels termes de la sèrie de Fourier d’una funció periòdica.
  3. masculí fonètica, fonologia Membre acústic simple que s’integra amb altres mitjançant unes lleis regulars per a determinar una ona composta.
  4. adjectiu música Dit dels sons secundaris o concomitants en els quals es descompon un so musical.
  5. masculí música En l’orgue, nom d’un joc en el qual els tubs tenen orificis que ocasionen una divisió en la columna d’aire en vibració.
  6. femení música
    1. Instrument de vent format per una sèrie de llengüetes, col·locades en petits conductes arrenglerats en una caixeta dotada d’obertures.
    2. En la classificació organològica moderna, nom donat als aeròfons en els quals el so es produeix mitjançant la vibració de llengüetes metàl·liques en un corrent d’aire il·limitat.
  7. adjectiu geologia Dit del plec que té tots els estrats igualment deformats i conserven el paral·lelisme.

■ harmònic
| harmònica

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’harmonia Conforme a les lleis de l’harmonia Que produeix harmonia L’Univers forma un tot harmònic masculí física i matemàtiques Cadascun dels termes de la sèrie de Fourier d’una funció periòdica masculí fonètica, fonologia Membre acústic simple que s’integra amb altres mitjançant unes lleis regulars per a determinar una ona composta adjectiu música Dit dels sons secundaris o concomitants en els quals es descompon un so musical masculí música En l’orgue, nom d’un joc en el qual els tubs tenen orificis que ocasionen una divisió en la columna d’aire en vibració…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ harmònicament

■ harmònicament

adverbi D’una manera harmònica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ harmoniós
| harmoniosa

■ harmoniós
| harmoniosa

adjectiu Que té harmonia, que resulta agradable Una veu harmoniosa Un vers, un llenguatge, harmoniós
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ harmoniosament

■ harmoniosament

adverbi D’una manera harmoniosa, amb harmonia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ harmonista

■ harmonista

masculí i femení música Músic que domina la ciència de l’harmonia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ harmonització

■ harmonització

femení Acció d’harmonitzar l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ harmonitzar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">harmonitzar</title>

Etimologia: de harmonia 1a font: 1877
    verb
  1. intransitiu Estar en harmonia, adaptar-se perfectament entre elles les parts o coses que formen un tot.
  2. transitiu Fer harmònic, agradable. Si no harmonitzen les diferències, acabaran barallats.
  3. transitiu especialment música
    1. Realitzar els acords que acompanyen una melodia.
    2. Afinar els tubs d’un joc d’orgue.

■ harmonitzar

verb intransitiu Estar en harmonia, adaptar-se perfectament entre elles les parts o coses que formen un tot transitiu Fer harmònic, agradable Si no harmonitzen les diferències, acabaran barallats transitiu especialment música Realitzar els acords que acompanyen una melodia Afinar els tubs d’un joc d’orgue
Informació complementària
Traducció