Es mostren 88953 resultats

■ altocúmul

■ altocúmul

masculí meteorologia Sostre o banc de núvols a uns 4 000 m d’altura, fet de flocs o de masses globulars disposats en grups o arrenglerats en una direcció o en dues
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ altocúmulus

■ altocúmulus

masculí meteorologia Altocúmul
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ altoestrat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">altoestrat</title>

[Abans de l’Ortografia de l’IEC del 2017 s’escrivia altostrat]

Partició sil·làbica: al_to_es_trat
Etimologia: del ll. mod. altostratus
masculí meteorologia Sostre de núvols situat a una altura entre 2 000 i 6 000 m, constituït per un vel fibrós o estriat a través del qual són visibles els discs del Sol i de la Lluna.

■ altoestrat

masculí meteorologia Sostre de núvols situat a una altura entre 2 000 i 6 000 m, constituït per un vel fibrós o estriat a través del qual són visibles els discs del Sol i de la Lluna
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ altoestratus

■ altoestratus

masculí meteorologia Altoestrat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ altonúvol

■ altonúvol

masculí meteorologia Núvol altocúmul, altoestrat situat a la regió mitjana de la troposfera
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ altrament


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">altrament</title>

Etimologia: de altre 1a font: s. XIV, Eiximenis
  1. adverbi D’una altra manera. La meva amiga actua altrament que jo.
  2. conjunció D’altra manera, si no fos per això. Segur que vindrà; altrament, no m’ho hauria dit.
  3. conjunció D’altra banda, endemés.

■ altrament

adverbi D’una altra manera La meva amiga actua altrament que jo conjunció D’altra manera, si no fos per això Segur que vindrà altrament, no m’ho hauria dit conjunció D’altra banda, endemés
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ altre
| altra


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">altre</title>

Etimologia: del ll. alter, -a, -um ‘l’altre (entre dos)’, emparentat amb alius, -a, -ud ‘l’altre (entre molts)’, del qual és der., i amb alienus, -a, -um ‘pertanyent a un altre, estrany’, der. també de alius (v. aliè) 1a font: orígens de la llengua
    1. adjectiu Que no és la mateixa persona o la mateixa cosa que l’esmentada anteriorment o sobreentesa. Deixa’m un altre llibre. Una altra vegada afanya-t’hi més.
    2. pronom Prendre algú per un altre. S’ho deien l’un a l’altre.
    3. altre que Diferent de. Tota vocal altra que a.
    4. els altres Tothom que no és un mateix, l’altra gent. No facis cas del que pensaran els altres.
    5. l’un i l’altre Ambdós. Tenien dos fills: perderen l’un i l’altre.
    6. no altre que ell Precisament ell, ell mateix.
    7. tot altre que no fos ell Qualsevol que no fos ell.
  2. adjectiu Segon. És un altre Salomó.
    1. adjectiu Encara un més. En vull un altre quilo.
    2. pronom En tinc dos, però me’n manca un altre.
  4. adjectiu
    1. Restant. Ribot, serra, garlopa i totes altres eines de fusteria.
    2. pronom Demà us duré els altres.
  5. adjectiu i pronom
    1. abans-d’ahir l’altre El dia que fa tres abans d’avui.
    2. demà passat l’altre El dia que fa tres després d’avui.
    3. l’altra setmana (o l’altre mes, o l’altre any) La setmana, el mes, l’any, anterior.
    4. l’altre dia Un dia proppassat.
    5. l’endemà passat l’altre El dia que fa tres després d’un dia determinat.
  6. adjectiu Que no és de la mateixa qualitat, la mateixa condició, la mateixa mena. Aquest noi és tot un altre.
  7. pronom Altra cosa, res més. No hi havia altre a fer que rebel·lar-se.
  8. masculí El proïsme individualitzat, en oposició al jo.
  9. a altra hora A una hora anormal. Se n’han anat a dormir a altra hora.
  10. altres tants Igual nombre. Ha caigut tres vegades i altres tantes s’ha aixecat.
  11. altre tant La mateixa cosa, igual. Quan vam veure que corrien, nosaltres vam fer altre tant.

■ altre
| altra

adjectiu Que no és la mateixa persona o la mateixa cosa que l’esmentada anteriorment o sobreentesa Deixa’m un altre llibre Una altra vegada afanya-t’hi més pronom Prendre algú per un altre S’ho deien l’un a l’altre altre que Diferent de Tota vocal altra que a els altres Tothom que no és un mateix, l’altra gent No facis cas del que pensaran els altres l’un i l’altre Ambdós Tenien dos fills perderen l’un i l’altre no altre que ell Precisament ell, ell mateix tot altre que no fos ell Qualsevol que no fos ell adjectiu Segon És un altre Salomó adjectiu Encara un més En vull un altre quilo pronom…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ altressí

■ altressí

dret adverbi En un escrit judicial, igualment, també masculí Petició de caràcter secundari que formula una de les parts litigants, després de la petició principal, en alguns documents judicials
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ altri

■ altri

pronom Un altre, els altres Prendre algú per altri
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ altruisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">altruisme</title>

Partició sil·làbica: al_tru_is_me
Etimologia: del fr. altruisme (1830), derivat de autrui ‘altri’, creat per August Comte o Andrieux per oposició a egoisme
    masculí
  1. Mirament, afany, complaença, pel bé d’altri, àdhuc a costa del propi.
  2. ètica Doctrina que posa com a fi de la conducta moral l’interès d’altri com a tal.

■ altruisme

masculí Mirament, afany, complaença, pel bé d’altri, àdhuc a costa del propi ètica Doctrina que posa com a fi de la conducta moral l’interès d’altri com a tal
Informació complementària
Traducció