Es mostren 88939 resultats

■ hebefrènia

■ hebefrènia

femení psiquiatria Pertorbació mental que consisteix en una destrucció de la cohesió íntima de la personalitat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

hebeloma

hebeloma

masculí botànica Gènere de bolets de la família de les cortinariàcies Hebeloma sp , de color ocraci i d’esporada bruna
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ hebraic
| hebraica

■ hebraic
| hebraica

adjectiu Relatiu o pertanyent als hebreus o a l’hebreu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ hebraisme

■ hebraisme

masculí lingüística Idiotisme peculiar de la llengua hebrea Mot o gir hebreu emprat en una altra llengua judaisme Judaisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ hebraista

■ hebraista

masculí i femení lingüística Persona versada en la llengua i literatura hebraiques
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

hebraística

hebraística

femení lingüística Ciència que estudia la llengua i la literatura hebrees
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ hebraïtzant

■ hebraïtzant

adjectiu i masculí i femení judaïtzant
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ hebraïtzar

■ hebraïtzar

verb transitiu Fer tornar hebreu, fer adoptar els costums hebraics pronominal Esdevenir hebreu, adoptar els costums hebraics
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ hebreu
| hebrea


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">hebreu</title>

Partició sil·làbica: he_breu
  1. adjectiu Hebraic.
  2. masculí i femení història Individu d’un grup de pobles semites que conqueriren i habitaren Palestina, anomenat també israelita i jueu.
  3. masculí lingüística Llengua semítica, del grup nord-occidental, parlada pels antics hebreus i, actualment, oficial a Israel.

■ hebreu
| hebrea

adjectiu Hebraic masculí i femení història Individu d’un grup de pobles semites que conqueriren i habitaren Palestina, anomenat també israelita i jueu masculí lingüística Llengua semítica, del grup nord-occidental, parlada pels antics hebreus i, actualment, oficial a Israel
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ hecatombe


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">hecatombe</title>

Etimologia: del gr. hekatómbē ‘sacrifici de cent bous i, per extensió, de cent víctimes qualssevol’, comp. de hekatón ‘cent’ i boũs ‘bou’
    femení
  1. A l’antiga Grècia, sacrifici de cent bous, de cent víctimes.
  2. Gran matança.
    1. Catàstrofe en què es produeix una gran destrucció, moltes víctimes i danys materials. El pas de l’huracà ha estat una hecatombe per a la regió.
    2. hiperbòlicament Els exàmens finals han estat una hecatombe, ha suspès més de la meitat de la classe.

■ hecatombe

femení A l’antiga Grècia, sacrifici de cent bous, de cent víctimes Gran matança Catàstrofe en què es produeix una gran destrucció, moltes víctimes i danys materials El pas de l’huracà ha estat una hecatombe per a la regió hiperbòlicament Els exàmens finals han estat una hecatombe, ha suspès més de la meitat de la classe
Informació complementària
Traducció