Es mostren 88939 resultats

■ herbam

■ herbam

masculí Conjunt d’herbes que creixen en un indret
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ herbari

■ herbari

masculí botànica Collecció de plantes destinades a la investigació o a l’ensenyament de la botànica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ herbassar

■ herbassar

masculí Lloc poblat d’herbes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ herbasseguer

■ herbasseguer

masculí herbassar
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ herbassejar

■ herbassejar

verb intransitiu Herbejar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

herbasser
| herbassera

herbasser
| herbassera

masculí i femení dret català Herbatger
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ herbat
| herbada

■ herbat
| herbada

agricultura adjectiu Cobert d’herba masculí Camp sense conrear ple d’herbes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ herbatge


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">herbatge</title>

Etimologia: de herba 1a font: s. XIV
    masculí
  1. L’herba dels prats.
  2. dret català
    1. Del segle XI al XV, dret senyorial que hom pagava per a poder portar a pasturar bestiar en territoris dominicals.
    2. Dret que cobraven alguns pobles per a deixar pasturar bestiar foraster en els terrenys comunals.
    3. Modalitat de l’arrendament agrari consistent en la cessió en arrendament de terrenys erms per a la pastura.

■ herbatge

masculí L’herba dels prats dret català Del segle XI al XV, dret senyorial que hom pagava per a poder portar a pasturar bestiar en territoris dominicals Dret que cobraven alguns pobles per a deixar pasturar bestiar foraster en els terrenys comunals Modalitat de l’arrendament agrari consistent en la cessió en arrendament de terrenys erms per a la pastura
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ herbatger
| herbatgera

■ herbatger
| herbatgera

masculí i femení Farratjador dret català Persona que fa la concessió de terrenys perquè hom els exploti en herbatge Persona que adquireix aquesta concessió
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ herbei


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">herbei</title>

Partició sil·làbica: her_bei
Etimologia: probablement d’un ll. herbētŭlum ‘petit herbassar’, dimin. col·lectiu format sobre el ll. vg. herbetum, primitiu col·lectiu referit a herba, que hauria donat herbeclu i el cat. herbey(l)
masculí Herba espessa que cobreix el sòl.

■ herbei

masculí Herba espessa que cobreix el sòl
Traducció