Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ herbei

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">herbei</title>

Partició sil·làbica: her_bei
Etimologia: probablement d’un ll. herbētŭlum ‘petit herbassar’, dimin. col·lectiu format sobre el ll. vg. herbetum, primitiu col·lectiu referit a herba, que hauria donat herbeclu i el cat. herbey(l)

masculí Herba espessa que cobreix el sòl.

■ herbei

masculí Herba espessa que cobreix el sòl

■ herbejar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">herbejar</title>

Etimologia: de herba 1a font: 1839, DLab.

verb

transitiu agricultura Birbar.
intransitiu ramaderia Pasturar l’herba dels prats.

■ herbejar

verb transitiu agricultura Birbar intransitiu ramaderia Pasturar l’herba dels prats

■ herbera

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">herbera</title>

Etimologia: de herba

femení agricultura Lloc on hom guarda l’herba.

■ herbera

femení agricultura Lloc on hom guarda l’herba

■ herberola

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">herberola</title>

Etimologia: de herba

femení botànica Serverola.

■ herberola

femení botànica Serverola

herbessenc

| herbessenca

<title type="display">herbessenc</title>

adjectiu i masculí i femení D’Herbers (Ports).

herbessenc

| herbessenca

adjectiu i masculí i femení D’Herbers Ports

■ herbi-

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">herbi-</title>

Forma prefixada del mot llatí hĕrba, que significa ‘herba’. Ex.: herbícola.

■ herbi-

Forma prefixada del mot llatí hĕrba , que significa ‘herba’ Ex herbícola

■ herbicida

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">herbicida</title>

Etimologia: de herbi- i -cida

adjectiu i masculí agricultura i química Dit de les substàncies químiques emprades per a eliminar les males herbes.

■ herbicida

adjectiu i masculí agricultura i química Dit de les substàncies químiques emprades per a eliminar les males herbes

herbícola

<title type="display">herbícola</title>

Etimologia: de herbi- i -cola 1a font: 1868, DLCo.

adjectiu ecologia Dit dels organismes que viuen sobre o entre les herbes.

herbícola

adjectiu ecologia Dit dels organismes que viuen sobre o entre les herbes

■ herbívor

| herbívora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">herbívor</title>

Etimologia: de herbi- i -vor 1a font: 1917, DOrt.

adjectiu i masculí zoologia Dit de l’animal que només es nodreix d’aliments vegetals.

■ herbívor

| herbívora

adjectiu i masculí zoologia Dit de l’animal que només es nodreix d’aliments vegetals

■ herbolari

| herbolària

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">herbolari</title>

Etimologia: probablement del ll. herbŭla, dimin. de herba 1a font: s. XIV, Corbatxo

farmàcia, indústria farmacèutica

masculí i femení Persona que cull i ven herbes i plantes medicinals.
masculí Botiga on es venen herbes i plantes medicinals.

■ herbolari

| herbolària

farmàcia, indústria farmacèutica masculí i femení Persona que cull i ven herbes i plantes medicinals masculí Botiga on es venen herbes i plantes medicinals

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ herbei

■ herbejar

■ herbera

■ herberola

herbessenc | herbessenca

herbessenc | herbessenca

■ herbi-

■ herbicida

herbícola

■ herbívor | herbívora

■ herbívor | herbívora

■ herbolari | herbolària

■ herbolari | herbolària

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

herbessenc

| herbessenca

herbessenc

| herbessenca

■ herbívor

| herbívora

■ herbívor

| herbívora

■ herbolari

| herbolària

■ herbolari

| herbolària

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia