Es mostren 88939 resultats

■ herculi
| hercúlia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">herculi</title>

Etimologia: del ll. hĕrculĕus, -a, -um ‘propi d’Hèrcules’ 1a font: c. 1900, Verdaguer
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent a Hèrcules.
    1. Que exigeix una força extraordinària. Una tasca hercúlia.
    2. Extraordinàriament fort o robust. Un home herculi. Uns braços herculis.

■ herculi
| hercúlia

adjectiu Relatiu o pertanyent a Hèrcules Que exigeix una força extraordinària Una tasca hercúlia Extraordinàriament fort o robust Un home herculi Uns braços herculis
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

herderita

herderita

femení mineralogia Fosfat de calci i berilli, CaBePO 4 Fe,OH, mineral que cristallitza en el sistema monoclínic
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ hereditari
| hereditària

■ hereditari
| hereditària

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’herència Que s’adquireix per herència Títol hereditari Que es transmet dels ascendents als descendents Una malaltia hereditària lingüística popular 6 1 Mot hereditari
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ hereditat

■ hereditat

femení genètica Herència
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ herència


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">herència</title>

Partició sil·làbica: he_rèn_ci_a
Etimologia: del ll. haerentia ‘coses inherents, pertinences’, pl. del participi pres. de haerēre ‘estar adherit’, que rebé cada vegada més l’influx de hereu, heretar fins a formar-hi pràcticament una mateixa família etimològica 1a font: c. 1340, Muntaner
    femení
  1. dret civil Massa de drets, obligacions i béns que, mort el causant (titular), poden ésser transmesos a un tercer, dit hereu o legatari.
  2. figuradament L’herència de Roma.
  3. genètica Fenomen de transmissió d’un conjunt de caràcters congènits que té en potència o en realitat un individu d’una determinada espècie.

■ herència

femení dret civil Massa de drets, obligacions i béns que, mort el causant titular, poden ésser transmesos a un tercer, dit hereu o legatari figuradament L’herència de Roma genètica Fenomen de transmissió d’un conjunt de caràcters congènits que té en potència o en realitat un individu d’una determinada espècie
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ herent


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">herent</title>

Etimologia: del ll. haerens, -ntis, participi pres. de haerēre ‘estar adherit’, que anà passant al sentit de ‘emparentat, afí’ i després al de hereu (cf. herència)
masculí i femení dret civil El qui posseeix alguna cosa per herència.

■ herent

masculí i femení dret civil El qui posseeix alguna cosa per herència
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ heresiarca


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">heresiarca</title>

Partició sil·làbica: he_re_si_ar_ca
Etimologia: del ll. haeresiarcha, i aquest, del gr. hairesiárkhēs, íd., comp. de haíresis ‘heretgia; secta’ i arkhō ‘començar’ 1a font: 1696, DLac.
    masculí religió
  1. Iniciador d’una heretgia.
  2. Cap d’una secta d’heretges.

■ heresiarca

masculí religió Iniciador d’una heretgia Cap d’una secta d’heretges
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

heresiologia


<title type="display">heresiologia</title>

Partició sil·làbica: he_re_si_o_lo_gi_a
Etimologia: del ll. haeresis ‘opinió, sistema, doctrina; heretgia’ i -logia
femení religió Estudi històric i doctrinal de les heretgies.

heresiologia

femení religió Estudi històric i doctrinal de les heretgies
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ heretabilitat

■ heretabilitat

femení biologia Proporció de la variabilitat fenotípica d’una població que es deguda a diferències genètiques
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ heretable

■ heretable

adjectiu Que pot ésser heretat
Traducció