Es mostren 88939 resultats

■ heretament

■ heretament

masculí Acció d’heretar dret català Modalitat de successió paccionada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ heretant

■ heretant

masculí i femení dret Persona que llega una herència
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ heretar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">heretar</title>

Etimologia: del ll. hereditare, íd., der. de heres, -ēdis ‘hereu’ 1a font: s. XIII
    verb transitiu
  1. dret civil
    1. Succeir en la propietat del patrimoni d’un difunt.
    2. usat absolutament Ha heretat d’un parent llunyà.
    1. Rebre, els descendents, els caràcters congènits de l’espècie, les qualitats, aptituds, etc., dels genitors. Heretà la sensibilitat paterna.
    2. figuradament Heretar una tradició, una cultura.
  3. dret civil Fer hereu algú.

■ heretar

verb transitiu dret civil Succeir en la propietat del patrimoni d’un difunt usat absolutament Ha heretat d’un parent llunyà Rebre, els descendents, els caràcters congènits de l’espècie, les qualitats, aptituds, etc, dels genitors Heretà la sensibilitat paterna figuradament Heretar una tradició, una cultura dret civil Fer hereu algú
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ heretat

■ heretat

femení dret civil Propietat rústica
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ heretatge

■ heretatge

masculí dret civil Herència Heretat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ hereter
| heretera

■ hereter
| heretera

masculí i femení antigament Hereu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ heretge


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">heretge</title>

Etimologia: del ll. haerĕtĭcus, íd. (der. de haerĕsis ‘opinió, sistema, doctrina; heretgia’), i aquest, del gr. hairetikós ‘sectari’, der. de hairéomai ‘agafar; triar’ 1a font: s. XIII
masculí i femení religió Persona que sosté una heretgia.

■ heretge

masculí i femení religió Persona que sosté una heretgia
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ heretgia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">heretgia</title>

Partició sil·làbica: he_ret_gi_a
Etimologia: de heretge 1a font: s. XIII, Vides
    femení
  1. religió Doctrina o sistema teològic rebutjat com a fals per l’autoritat eclesiàstica.
  2. figuradament
    1. Greu error contra els principis tinguts per certs.
    2. Opinió en oposició amb les idees rebudes.

■ heretgia

femení religió Doctrina o sistema teològic rebutjat com a fals per l’autoritat eclesiàstica figuradament Greu error contra els principis tinguts per certs Opinió en oposició amb les idees rebudes
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ herètic
| herètica

■ herètic
| herètica

adjectiu Que conté una heretgia
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ heretical

■ heretical

adjectiu Herètic
Traducció