Es mostren 88940 resultats

heretical

heretical

hereticalment

hereticalment

herèticament

herèticament

hereu
| hereva [o hereua]


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">hereu</title>

Accessory
Partició sil·làbica: he_reu
Etimologia: del ll. heres, -ēdis, íd. 1a font: s. XIII, Desclot
Body
    masculí i femení
    1. dret civil Persona que rep una herència, o només una part, per capítols matrimonials, disposició testamentària o legal.
    2. hereu legítim (o abintestat) dret català Persona que, a manca de testament, rep l’herència per disposició legal.
  1. dret català Institució jurídica catalana per la qual el primogènit (que quan és una dona s’anomena pubilla) rep els béns dels seus pares.
  2. figuradament És l’hereu d’una llarga tradició familiar.
  3. hereu escampa Home pròdig, malgastador.

hereu
| hereva [o hereua]

hereuer

hereuer

Traducció

hermafrodita


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">hermafrodita</title>

Accessory
Etimologia: cat. ant. hermafrodit, del ll. hermaphrodītus, i aquest, del gr. hermaphróditos, íd., nom del personatge mitològic, fill d’Hermes i Afrodita, que tenia tots dos sexes 1a font: 1803, DEst.
Body
  1. adjectiu i masculí i femení biologia i patologia Que presenta hermafroditisme.
  2. adjectiu botànica Dit de la flor que presenta androceu i gineceu.

hermafrodita

hermafroditisme

hermafroditisme

hermeneuta

hermeneuta

hermenèutic
| hermenèutica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">hermenèutic</title>

Accessory
Partició sil·làbica: her_me_nèu_tic
Etimologia: del gr. hermēneutikós, íd., der. de hermēneús ‘intèrpret’ 1a font: 1868, DLCo.
Body
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a l’hermenèutica.
  2. femení
    1. Art d’interpretar els texts per determinar-ne el significat.
    2. especialment Bíblia Conjunt de normes que cal seguir en la investigació de l’Escriptura.
    3. filosofia Teoria de la interpretació del discurs filosòfic.

hermenèutic
| hermenèutica

hermètic
| hermètica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">hermètic</title>

Accessory
Etimologia: del b. ll. hermetĭcus, -a, -um, aplicat a doctrines esotèriques i mètodes de l’alquímia (tancament de recipients), suposadament fundada per Hermes Trismegist, nom gr. del déu Thot egipci 1a font: 1868, DLCo.
Body
    adjectiu
    1. filosofia Relatiu o pertanyent a Hermes Trismegist i a l’hermetisme. Filosofia hermètica. Llibres hermètics.
    2. alquímia Relatiu o pertanyent a l’alquímia.
  1. tecnologia
    1. Dit de la tancadura perfecta, que no deixa passar l’aire ni cap altre fluid.
    2. Dit de la cambra, del recipient, etc., amb tancadura hermètica.
  2. figuradament Incomprensible, enigmàtic, obscur. Escriptura hermètica. Cara hermètica.

hermètic
| hermètica