Es mostren 88940 resultats

■ heretical

■ heretical

adjectiu Herètic
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ hereticalment

■ hereticalment

adverbi Herèticament
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ herèticament

■ herèticament

adverbi D’una manera herètica
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ hereu
| hereva [o hereua]


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">hereu</title>

Partició sil·làbica: he_reu
Etimologia: del ll. heres, -ēdis, íd. 1a font: s. XIII, Desclot
    masculí i femení
    1. dret civil Persona que rep una herència, o només una part, per capítols matrimonials, disposició testamentària o legal.
    2. hereu legítim (o abintestat) dret català Persona que, a manca de testament, rep l’herència per disposició legal.
  2. dret català Institució jurídica catalana per la qual el primogènit (que quan és una dona s’anomena pubilla) rep els béns dels seus pares.
  3. figuradament És l’hereu d’una llarga tradició familiar.
  4. hereu escampa Home pròdig, malgastador.

■ hereu
| hereva [o hereua]

masculí i femení dret civil Persona que rep una herència, o només una part, per capítols matrimonials, disposició testamentària o legal hereu legítim o abintestat dret català Persona que, a manca de testament, rep l’herència per disposició legal dret català Institució jurídica catalana per la qual el primogènit que quan és una dona s’anomena pubilla rep els béns dels seus pares figuradament És l’hereu d’una llarga tradició familiar hereu escampa Home pròdig, malgastador
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ hereuer

■ hereuer

masculí dret civil català Pubill
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ hermafrodita


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">hermafrodita</title>

Etimologia: cat. ant. hermafrodit, del ll. hermaphrodītus, i aquest, del gr. hermaphróditos, íd., nom del personatge mitològic, fill d’Hermes i Afrodita, que tenia tots dos sexes 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu i masculí i femení biologia i patologia Que presenta hermafroditisme.
  2. adjectiu botànica Dit de la flor que presenta androceu i gineceu.

■ hermafrodita

adjectiu i masculí i femení biologia i patologia Que presenta hermafroditisme adjectiu botànica Dit de la flor que presenta androceu i gineceu
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ hermafroditisme

■ hermafroditisme

masculí biologia i patologia Presència, en un mateix individu, d’òrgans sexuals masculins i femenins, de teixit ovàric i testicular o bé d’òrgans de reproducció que no presenten la típica característica d’un sol sexe
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ hermeneuta

■ hermeneuta

masculí i femení Intèrpret de texts o documents Bíblia Exegeta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ hermenèutic
| hermenèutica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">hermenèutic</title>

Partició sil·làbica: her_me_nèu_tic
Etimologia: del gr. hermēneutikós, íd., der. de hermēneús ‘intèrpret’ 1a font: 1868, DLCo.
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a l’hermenèutica.
  2. femení
    1. Art d’interpretar els texts per determinar-ne el significat.
    2. especialment Bíblia Conjunt de normes que cal seguir en la investigació de l’Escriptura.
    3. filosofia Teoria de la interpretació del discurs filosòfic.

■ hermenèutic
| hermenèutica

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’hermenèutica femení Art d’interpretar els texts per determinar-ne el significat especialment Bíblia Conjunt de normes que cal seguir en la investigació de l’Escriptura filosofia Teoria de la interpretació del discurs filosòfic
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ hermètic
| hermètica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">hermètic</title>

Etimologia: del b. ll. hermetĭcus, -a, -um, aplicat a doctrines esotèriques i mètodes de l’alquímia (tancament de recipients), suposadament fundada per Hermes Trismegist, nom gr. del déu Thot egipci 1a font: 1868, DLCo.
    adjectiu
    1. filosofia Relatiu o pertanyent a Hermes Trismegist i a l’hermetisme. Filosofia hermètica. Llibres hermètics.
    2. alquímia Relatiu o pertanyent a l’alquímia.
  2. tecnologia
    1. Dit de la tancadura perfecta, que no deixa passar l’aire ni cap altre fluid.
    2. Dit de la cambra, del recipient, etc., amb tancadura hermètica.
  3. figuradament Incomprensible, enigmàtic, obscur. Escriptura hermètica. Cara hermètica.

■ hermètic
| hermètica

adjectiu filosofia Relatiu o pertanyent a Hermes Trismegist i a l’hermetisme Filosofia hermètica Llibres hermètics alquímia Relatiu o pertanyent a l’alquímia tecnologia Dit de la tancadura perfecta, que no deixa passar l’aire ni cap altre fluid Dit de la cambra, del recipient, etc, amb tancadura hermètica figuradament Incomprensible, enigmàtic, obscur Escriptura hermètica Cara hermètica
Informació complementària
Traducció