Es mostren 88939 resultats

■ heterozigot
| heterozigota


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">heterozigot</title>

    adjectiu i masculí genètica
  1. Dit del zigot format per la unió de dos gàmetes que tenen diferent constitució genètica.
  2. per extensió Dit de l’individu que prové d’un zigot heterozigot.
  3. Dit de l’individu diploide que conté dos al·lels diferents en un locus cromosòmic determinat.

■ heterozigot
| heterozigota

adjectiu i masculí genètica Dit del zigot format per la unió de dos gàmetes que tenen diferent constitució genètica per extensió Dit de l’individu que prové d’un zigot heterozigot Dit de l’individu diploide que conté dos allels diferents en un locus cromosòmic determinat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ heterozigòtic
| heterozigòtica

■ heterozigòtic
| heterozigòtica

adjectiu genètica Relatiu o pertanyent als heterozigots
Gran Diccionari de la llengua catalana

hettangià
| hettangiana


<title type="display">hettangià</title>

Partició sil·làbica: het_tan_gi_à
    estratigrafia
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a l’hettangià.
  2. masculí Primer estatge (i edat) del liàsic, comprès entre el retià i el sinemurià.

hettangià
| hettangiana

estratigrafia adjectiu Relatiu o pertanyent a l’hettangià masculí Primer estatge i edat del liàsic, comprès entre el retià i el sinemurià
Gran Diccionari de la llengua catalana

heulandita


<title type="display">heulandita</title>

Partició sil·làbica: heu_lan_di_ta
femení mineralogia Silicat d’alumini i calci, CaAl2Si7O18·6H2O, mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic.

heulandita

femení mineralogia Silicat d’alumini i calci, CaAl 2 Si 7 O 1 8 6H 2 O, mineral que cristallitza en el sistema monoclínic
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ heura


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">heura</title>

Partició sil·làbica: heu_ra
Homòfon: heure
Etimologia: del ll. hĕdĕra, íd., d’on també la variant del cat. occ. hedra, dues solucions que responen a la més o menys ràpida caiguda de la -e- posttònica 1a font: s. XV, Cauliach
    femení botànica
  1. Liana de la família de les araliàcies (Hedera helix), de tija amb arrels adventícies, de fulles verdes, lluents i glabres, de flors grogues en umbel·les globoses, i de fruits bacciformes.
  2. heura de terra Planta herbàcia perenne de la família de les labiades (Glechoma hederacea), de tiges ajagudes o redreçades, fulles reniformes o cordiformes i flors violàcies.

■ heura

femení botànica Liana de la família de les araliàcies Hedera helix , de tija amb arrels adventícies, de fulles verdes, lluents i glabres, de flors grogues en umbelles globoses, i de fruits bacciformes heura de terra Planta herbàcia perenne de la família de les labiades Glechoma hederacea , de tiges ajagudes o redreçades, fulles reniformes o cordiformes i flors violàcies
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ heure


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">heure</title>

Partició sil·làbica: heu_re
Homòfon: heura
Etimologia: variant de haver1, que suposa una base ll. habĕre, d’on també la forma dial. haure
    verb transitiu
  1. Esdevenir posseïdor, tenidor, d’alguna cosa, obtenir, atènyer, abastar, copsar. No crec que l’hegui, aquesta plaça. Debades vindràs, perquè no m’hauràs. La guineu, quan no les pot haver, diu que són verdes. Si en vaig heure d’enhorabones! Vejam si les heus al vol!
  2. heure-se-les Tenir-se-les, disputar-se, barallar-se. Si voleu entrar al jardí, us les haureu amb el gos. Després de cada collita se les havia amb els mitgers. De què se les heuen?

■ heure

verb transitiu Esdevenir posseïdor, tenidor, d’alguna cosa, obtenir, atènyer, abastar, copsar No crec que l’hegui, aquesta plaça Debades vindràs, perquè no m’hauràs La guineu, quan no les pot haver, diu que són verdes Si en vaig heure d’enhorabones Vejam si les heus al vol heure-se-les Tenir-se-les, disputar-se, barallar-se Si voleu entrar al jardí, us les haureu amb el gos Després de cada collita se les havia amb els mitgers De què se les heuen
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ heurera

■ heurera

femení botànica heura
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ heurístic
| heurística


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">heurístic</title>

Partició sil·làbica: heu_rís_tic
Compareu: erístic
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del gr. heurískō ‘trobar, descobrir’ 1a font: 1868, DLCo.
  1. adjectiu Que serveix per a descobrir o inventar.
  2. adjectiu Relatiu o pertanyent a l’heurística.
  3. femení història Part del mètode històric que consisteix en la recerca i l’aplec de les fonts.
  4. adjectiu informàtica Relatiu a un mètode exploratori de plantejar i resoldre un problema, en el qual la solució es descobreix per mitjà de les avaluacions del progrés que s’ha fet en direcció al resultat final, en forma de procés guiat de tempteig-correcció.

■ heurístic
| heurística

adjectiu Que serveix per a descobrir o inventar adjectiu Relatiu o pertanyent a l’heurística femení història Part del mètode històric que consisteix en la recerca i l’aplec de les fonts adjectiu informàtica Relatiu a un mètode exploratori de plantejar i resoldre un problema, en el qual la solució es descobreix per mitjà de les avaluacions del progrés que s’ha fet en direcció al resultat final, en forma de procés guiat de tempteig-correcció
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ heus aquí [o heus ací]

■ heus aquí [o heus ací]

Expressió amb què hom assenyala a l’atenció algú o alguna cosa Heus ací la paga que n’he rebut Heus-el aquí Heus-la aquí
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ hevea

■ hevea

femení botànica Arbre de la família de les euforbiàcies Hevea brasiliensis , principal planta productora de cautxú
Traducció