Es mostren 88939 resultats

■ hialòpter
| hialòptera

■ hialòpter
| hialòptera

adjectiu D’ales transparents
Gran Diccionari de la llengua catalana

hialurònic, àcid

hialurònic, àcid

bioquímica Mucopolisacàrid d’elevat pes molecular, constituït per àcid glucurònic i N-acetilglucosamina
Gran Diccionari de la llengua catalana

hialuronidasa


<title type="display">hialuronidasa</title>

Partició sil·làbica: hi_a_lu_ro_ni_da_sa
femení bioquímica i microbiologia Enzim de la classe de les hidrolases que augmenta la permeabilitat dels teixits per l’acció lítica que exerceix sobre l’àcid hialurònic del teixit conjuntiu.

hialuronidasa

femení bioquímica i microbiologia Enzim de la classe de les hidrolases que augmenta la permeabilitat dels teixits per l’acció lítica que exerceix sobre l’àcid hialurònic del teixit conjuntiu
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ hiat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">hiat</title>

Partició sil·làbica: hiat
Etimologia: v. hiatus
    masculí
  1. anatomia animal Nom d’alguns anells, forats o fissures del cos.
  2. geologia Interrupció en la sedimentació.
  3. fonètica, fonologia Concurrència de dues vocals en dos mots o en dues síl·labes successives sense contracció o formació d’un diftong.
  4. Solució de continuïtat en un text, en un manuscrit, en una genealogia, etc.

■ hiat

masculí anatomia animal Nom d’alguns anells, forats o fissures del cos geologia Interrupció en la sedimentació fonètica, fonologia Concurrència de dues vocals en dos mots o en dues síllabes successives sense contracció o formació d’un diftong Solució de continuïtat en un text, en un manuscrit, en una genealogia, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ hiatus

■ hiatus

masculí Hiat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ hibernació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">hibernació</title>

Etimologia: del ll. hibernatio, -ōnis, íd.
    femení
    1. zoologia Conjunt de fenòmens biològics provocats per l’hivern en la major part dels homoterms i en alguns peciloterms, com ara la letargia i la minva del ritme vital, que els serveixen per a resistir el medi desfavorable aïllant-los-en.
    2. hibernació artificial medicina Disminució dels processos metabòlics cel·lulars mitjançant drogues antihistamíniques, adreno-vagolítiques i refrigeració orgànica per mitjans físics.
  2. figuradament Inactivitat, inèrcia, improductivitat. Indústria en estat d’hibernació.
  3. alimentació, indústries alimentàries Procediment aplicat als olis comestibles consistent en un refredament a baixes temperatures i una posterior decantació de l’oli líquid que sobreneda.

■ hibernació

femení zoologia Conjunt de fenòmens biològics provocats per l’hivern en la major part dels homoterms i en alguns peciloterms, com ara la letargia i la minva del ritme vital, que els serveixen per a resistir el medi desfavorable aïllant-los-en hibernació artificial medicina Disminució dels processos metabòlics cellulars mitjançant drogues antihistamíniques, adreno-vagolítiques i refrigeració orgànica per mitjans físics figuradament Inactivitat, inèrcia, improductivitat Indústria en estat d’hibernació alimentació, indústries alimentàries Procediment aplicat als olis comestibles consistent en un…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ hibernar

■ hibernar

verb intransitiu zoologia Passar l’hivern en estat d’hibernació transitiu alimentació, indústries alimentàries Sotmetre olis comestibles a hibernació
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ hibisc


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">hibisc</title>

Etimologia: del ll. hibiscum, íd.
masculí botànica Gènere de plantes arbustives o herbàcies de la família de les malvàcies (Hibiscus sp), de fulles alternes palmatinèrvies i flors pentàmeres, grosses i de colors vius, com l’hibisc de la Xina (H. rosa-sinensis) i l’hibisc de Síria (H. syriacus).

■ hibisc

masculí botànica Gènere de plantes arbustives o herbàcies de la família de les malvàcies Hibiscus sp , de fulles alternes palmatinèrvies i flors pentàmeres, grosses i de colors vius, com l’ hibisc de la Xina H rosa-sinensis i l’ hibisc de Síria H syriacus
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ híbrid
| híbrida


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">híbrid</title>

Etimologia: del fr. hybride, i aquest, del ll. hýbrida, íd. 1a font: 1868, DLCo.
  1. adjectiu i masculí genètica Dit de l’ésser que prové de l’encreuament entre individus genèticament diferents.
  2. adjectiu figuradament
    1. Format per elements de diferent origen.
    2. electrònica Dit de l’aparell, circuit, etc., que conté components de diferent tecnologia.
    3. lingüística Dit del mot compost format amb elements que procedeixen de llengües diverses.
    4. química Dit de l’orbital, del compost, etc., que ha sofert una hibridació.
    5. híbrid de ressonància química Compost que participa de dues o més estructures ressonants.

■ híbrid
| híbrida

adjectiu i masculí genètica Dit de l’ésser que prové de l’encreuament entre individus genèticament diferents adjectiu figuradament Format per elements de diferent origen electrònica Dit de l’aparell, circuit, etc, que conté components de diferent tecnologia lingüística Dit del mot compost format amb elements que procedeixen de llengües diverses química Dit de l’orbital, del compost, etc, que ha sofert una hibridació híbrid de ressonància química Compost que participa de dues o més estructures ressonants
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ hibridació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">hibridació</title>

Partició sil·làbica: hi_bri_da_ci_ó
Etimologia: de hibridar
    femení
  1. genètica
    1. Acció d’hibridar;
    2. l’efecte.
  2. química Fenomen que s’esdevé quan dos o més orbitals de nivells energètics pròxims, i que tenen els mateixos elements de simetria, es combinen per donar el mateix nombre d’orbitals híbrids, equivalents i de nivells energètics més baixos.
  3. hibridació cel·lular citologia Fusió de la membrana de diverses cèl·lules que dona lloc a una gran cèl·lula dotada de tants nuclis com cèl·lules originals hi havia.
  4. hibridació molecular bioquímica, genètica i biologia molecular
    1. Tècnica consistent a separar els dos brins de l’ADN bicatenari i a associar-los posteriorment amb brins d’ADN o d’ARN d’altres espècies d’individus, o bé del mateix.
    2. Tècnica d’inserció de gens dins el cromosoma d’un microorganisme per tal que sintetitzi molècules o realitzi funcions que originalment no li són pròpies.

■ hibridació

femení genètica Acció d’hibridar l’efecte química Fenomen que s’esdevé quan dos o més orbitals de nivells energètics pròxims, i que tenen els mateixos elements de simetria, es combinen per donar el mateix nombre d’orbitals híbrids, equivalents i de nivells energètics més baixos hibridació cellular citologia Fusió de la membrana de diverses cèllules que dona lloc a una gran cèllula dotada de tants nuclis com cèllules originals hi havia hibridació molecular bioquímica , genètica i biologia molecular Tècnica consistent a separar els dos brins de l’ADN bicatenari i a associar-los posteriorment…
Traducció