Es mostren 88940 resultats

hidroxipropiònic, àcid


<title type="display">hidroxipropiònic, àcid</title>

Partició sil·làbica: hi_dro_xi_pro_pi_ò_nic
química orgànica Qualsevol dels dos isòmers de l’hidroxiàcid de 3 àtoms de carboni que difereixen en la posició del grup hidroxil, un dels quals és l’àcid hidracrílic i l’altre, l’àcid làctic.

hidroxipropiònic, àcid

química orgànica Qualsevol dels dos isòmers de l’hidroxiàcid de 3 àtoms de carboni que difereixen en la posició del grup hidroxil, un dels quals és l’àcid hidracrílic i l’altre, l’àcid làctic
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ hidroxiquinolina

■ hidroxiquinolina

femení química Substància cromàtica utilitzada com a reactiu en les tècniques fluorimètriques per a determinar alumini, berilli i altres ions metàllics
Gran Diccionari de la llengua catalana

hidrozincita

hidrozincita

femení mineralogia Carbonat bàsic de zinc, Zn 5 CO 3 OH 3 2 , mineral format inicialment com un gel i que ha passat totalment o parcialment a criptocristallí
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ hidrozous

■ hidrozous

masculí zoologia plural Classe de l’embrancament dels cnidaris que comprèn les formes més primitives d’aquests singular Cnidari de la classe dels hidrozous
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ hidrur

■ hidrur

masculí química Combinació de l’hidrogen amb un element, gairebé sempre metàllic
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ hiemal

■ hiemal

adjectiu Hivernal
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ hiena


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">hiena</title>

Partició sil·làbica: hie_na
Etimologia: del ll. hyaena, i aquest, del gr. hýaina, íd. 1a font: c. 1500
    femení
  1. zoologia Nom donat a diversos mamífers de la família dels hiènids que pertanyen als gèneres Crocuta, Hyaena i Proteles, en general de vida nocturna i que s’alimenten de carronya. Cal destacar-ne la hiena tacada (C. crocuta), la hiena ratllada (H. hyaena) i la hiena bruna (H. brunea).
  2. figuradament Persona cruel.

■ hiena

femení zoologia Nom donat a diversos mamífers de la família dels hiènids que pertanyen als gèneres Crocuta , Hyaena i Proteles , en general de vida nocturna i que s’alimenten de carronya Cal destacar-ne la hiena tacada C crocuta , la hiena ratllada H hyaena i la hiena bruna H brunea figuradament Persona cruel
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ hiènids


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">hiènids</title>

Partició sil·làbica: hiè_nids
    masculí zoologia
  1. plural Família de carnívors del subordre dels fissípedes, de cap ample, musell arrodonit, orelles grosses i cos més elevat de les espatlles que de la gropa, que secreten una substància nauseabunda.
  2. singular Carnívor de la família dels hiènids.

■ hiènids

masculí zoologia plural Família de carnívors del subordre dels fissípedes, de cap ample, musell arrodonit, orelles grosses i cos més elevat de les espatlles que de la gropa, que secreten una substància nauseabunda singular Carnívor de la família dels hiènids
Gran Diccionari de la llengua catalana

hieraci


<title type="display">hieraci</title>

Partició sil·làbica: hie_ra_ci
masculí botànica Gènere de plantes herbàcies perennes de la família de les compostes (Hieracium sp), de fulles allargades, capítols grocs i fruits en aqueni costat.

hieraci

masculí botànica Gènere de plantes herbàcies perennes de la família de les compostes Hieracium sp , de fulles allargades, capítols grocs i fruits en aqueni costat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ hieràtic
| hieràtica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">hieràtic</title>

Partició sil·làbica: hie_rà_tic
Etimologia: del ll. hieratĭcus, i aquest, del gr. hieratikós ‘sacerdotal’, der. de hierós ‘sagrat’ 1a font: 1868, DLCo.
    adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a les coses i usos sagrats; sacerdotal.
    2. escriptura hieràtica escriptura Tipus cursiu de l’escriptura jeroglífica, emprada en els texts religiosos de l’antic Egipte.
  2. figuradament Sever i solemne, que no deixa entreveure cap sentiment. L’expressió hieràtica d’una escultura. Actituds, gestos, hieràtics.

■ hieràtic
| hieràtica

adjectiu Relatiu o pertanyent a les coses i usos sagrats sacerdotal escriptura hieràtica escriptura Tipus cursiu de l’escriptura jeroglífica, emprada en els texts religiosos de l’antic Egipte figuradament Sever i solemne, que no deixa entreveure cap sentiment L’expressió hieràtica d’una escultura Actituds, gestos, hieràtics
Traducció