Es mostren 88939 resultats

■ hipopotàmids

■ hipopotàmids

masculí zoologia plural Família de mamífers del subordre dels suïformes, de cos massís, extremitats curtes i gruixudes i de cap massís amb musell ample singular Mamífer de la família dels hipopotàmids
Gran Diccionari de la llengua catalana

hiporquema

hiporquema

masculí poètica En la poesia grega clàssica, cant coral acompanyat de la dansa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

hiporraquis


<title type="display">hiporraquis</title>

[Abans de l’Ortografia de l’IEC del 2017 s’escrivia hiporaquis]
masculí ornitologia Mena de barba accessòria que, en alguns ocells, neix a la base del raquis.

hiporraquis

masculí ornitologia Mena de barba accessòria que, en alguns ocells, neix a la base del raquis
Gran Diccionari de la llengua catalana

hiposistòlia

hiposistòlia

femení patologia Disminució anormal de la sístole
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ hipospàdies

■ hipospàdies

masculí patologia Deformitat congènita de la uretra en la qual el meat és situat en algun punt de la cara ventral del penis, entre el gland i el perineu
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ hipòstasi


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">hipòstasi</title>

Etimologia: del ll. td. hypostăsis, i aquest, del gr. hypóstasis ‘substància; allò que és a sota, que aguanta’, der. de hyphístēmi ‘suportar, subsistir’
    femení
  1. filosofia
    1. Substància considerada com a realitat ontològica, en contraposició al purament mental.
    2. En Plotí, cadascun dels tres graus suprems de l’ésser o substàncies intel·ligibles del real: l’U, el Noûs i l’Ànima del Món.
  2. cristianisme Cadascuna de les persones de la Trinitat, en contraposició a l’única natura divina.
  3. genètica Epístasi.
  4. gramàtica
    1. Canvi de categoria gramatical que sofreix un mot sense l’auxili d’un element transpositor.
    2. Formació d’un mot a partir d’uns altres que solen aparèixer en connexió sintagmàtica.

■ hipòstasi

femení filosofia Substància considerada com a realitat ontològica, en contraposició al purament mental En Plotí, cadascun dels tres graus suprems de l’ésser o substàncies intelligibles del real l’U, el Noûs i l’Ànima del Món cristianisme Cadascuna de les persones de la Trinitat, en contraposició a l’única natura divina genètica Epístasi gramàtica Canvi de categoria gramatical que sofreix un mot sense l’auxili d’un element transpositor Formació d’un mot a partir d’uns altres que solen aparèixer en connexió sintagmàtica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ hipostàtic
| hipostàtica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">hipostàtic</title>

Etimologia: del b. ll. hypostatĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. hypostatikós ‘substancial, que suporta’, der. de hypóstasis ‘substància’
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent a la hipòstasi.
  2. unió hipostàtica cristianisme Unió de les natures divina i humana en la persona de Jesucrist.

■ hipostàtic
| hipostàtica

adjectiu Relatiu o pertanyent a la hipòstasi unió hipostàtica cristianisme Unió de les natures divina i humana en la persona de Jesucrist
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ hipostàticament

■ hipostàticament

adverbi D’una manera hipostàtica
Gran Diccionari de la llengua catalana

hipostatitzar

hipostatitzar

verb transitiu Convertir una idea, una constatació empírica, etc en ésser independent i existent per si mateix
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ hipòstil
| hipòstila

■ hipòstil
| hipòstila

adjectiu arquitectura Dit del local o sala que té el sostre sostingut amb columnes
Traducció