Es mostren 88953 resultats

■ amanerat
| amanerada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">amanerat</title>

Etimologia: de amanerar 1a font: 1839, DLab.
    adjectiu
  1. Dit del posat, els gests, el vestir, el llenguatge, l’estil, etc., afectats, recercats, conformant-se a motlles establerts.
  2. Dit de la persona, l’escriptor, l’artista, de posat, de gests, de vestir, de llenguatge, d’estil, etc., amanerats.
  3. obsolet art Manierista.

■ amanerat
| amanerada

adjectiu Dit del posat, els gests, el vestir, el llenguatge, l’estil, etc, afectats, recercats, conformant-se a motlles establerts Dit de la persona, l’escriptor, l’artista, de posat, de gests, de vestir, de llenguatge, d’estil, etc, amanerats obsolet art Manierista
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ amanida


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">amanida</title>

Etimologia: de amanir
femení Plat compost d’hortalisses variades (enciam, tomàquet, ceba, pastanaga, etc.), generalment crues, amanides amb oli, sal, vinagre, etc., i que també pot incloure altres aliments (arròs, pasta, llegums, ou dur, tonyina, etc.) i salses diverses.

■ amanida

femení Plat compost d’hortalisses variades enciam, tomàquet, ceba, pastanaga, etc, generalment crues, amanides amb oli, sal, vinagre, etc, i que també pot incloure altres aliments arròs, pasta, llegums, ou dur, tonyina, etc i salses diverses
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ amanidor

■ amanidor

masculí Lloc on hom prepara i arregla les viandes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ amaniment

■ amaniment

masculí Acció d’ amanir l’efecte Allò que serveix per a amanir, condiment
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ amanir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">amanir</title>

Etimologia: del ll. *ammannire, procedent d’una forma *admanuire, romanització, en it. i cat., del gòt. manwjan ‘preparar’; arribat en cat. potser per via italiana 1a font: 1696, DLac.
    verb
    1. transitiu Aparellar, preparar.
    2. pronominal Amaneix-te a sortir.
  2. transitiu especialment Posar oli, sal, etc. (a certes viandes). Amanir tomàquets, cebes, pebrots i escarola.

■ amanir

verb transitiu Aparellar, preparar pronominal Amaneix-te a sortir transitiu especialment Posar oli, sal, etc a certes viandes Amanir tomàquets, cebes, pebrots i escarola
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ amanita


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">amanita</title>

Etimologia: del b. ll. amanites, i aquest, del gr. amanítēs, íd., der. de Ámanos, nom d’una muntanya de la Cilícia
femení botànica Gènere de bolets de la família de les amanitàcies (Amanita sp), integrat per espècies comestibles (reig, farinera) i per espècies metzinoses (pixacà, reig bord, farinera borda).

■ amanita

femení botànica Gènere de bolets de la família de les amanitàcies Amanita sp , integrat per espècies comestibles reig, farinera i per espècies metzinoses pixacà, reig bord, farinera borda
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

amanitàcies


<title type="display">amanitàcies</title>

Partició sil·làbica: a_ma_ni_tà_ci_es
Etimologia: de amanita i -àcia
    femení botànica
  1. plural Família de basidiomicets de l’ordre de les agaricals, integrada per bolets amb cama proveïda de volva i sovint d’anell i d’espores blanques o rosades.
  2. singular Bolet de la família de les amanitàcies.

amanitàcies

femení botànica plural Família de basidiomicets de l’ordre de les agaricals, integrada per bolets amb cama proveïda de volva i sovint d’anell i d’espores blanques o rosades singular Bolet de la família de les amanitàcies
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ amanitina

■ amanitina

femení bioquímica Nom de dues substàncies extremament tòxiques extretes de la farinera borda, d’estructura polipeptídica
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ amanollar

■ amanollar

verb transitiu Disposar en manolls o manats Agafar amb la mà No poder amanollar el braç d’una persona, de tan gruixut
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

amanori


<title type="display">amanori</title>

Etimologia: mot japonès
masculí botànica Pòrfira de l’ordre de les bangials (Porphyra laciniata), conreada en grans quantitats al Japó.

amanori

masculí botànica Pòrfira de l’ordre de les bangials Porphyra laciniata , conreada en grans quantitats al Japó