Es mostren 88940 resultats

■ holoturioïdeus


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">holoturioïdeus</title>

Partició sil·làbica: ho_lo_tu_ri_o_ï_deus
    masculí zoologia
  1. plural Classe d’eleuterozous de l’embrancament dels equinoderms formada per animals allargats amb l’obertura bucal i l’anal als extrems i una corona de tentacles al voltant de la boca.
  2. singular Eleuterozou de la classe dels holoturioïdeus.

■ holoturioïdeus

masculí zoologia plural Classe d’eleuterozous de l’embrancament dels equinoderms formada per animals allargats amb l’obertura bucal i l’anal als extrems i una corona de tentacles al voltant de la boca singular Eleuterozou de la classe dels holoturioïdeus
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ hom


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">hom</title>

Etimologia: pronominalització de l’ant. hom ‘home’, del nominatiu ll. hŏmo, usat en funció de subjecte en oposició a home, de l’acusatiu hŏmĭnem, usat com a complement directe 1a font: s. XII, Hom.
    pronom
  1. És usat com a subjecte quan es vol significar que l’acció expressada pel verb és realitzada per una o més persones sense dir quines. Antigament hom creia que el Sol girava al voltant de la Terra.
  2. [sovint precedit d’un] Un o una, una persona qualsevol, de vegades la mateixa que parla. Són casos en què hom no sap què fer. Quan un hom està malalt, no té humor per a res.
  3. tant per hom Tant cadascú.

■ hom

pronom És usat com a subjecte quan es vol significar que l’acció expressada pel verb és realitzada per una o més persones sense dir quines Antigament hom creia que el Sol girava al voltant de la Terra sovint precedit d’ un Un o una, una persona qualsevol, de vegades la mateixa que parla Són casos en què hom no sap què fer Quan un hom està malalt, no té humor per a res tant per hom Tant cadascú
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ hom-

■ hom-

Forma prefixada del mot grec homós , que significa ‘el mateix’, ‘igual’ Ex homònim
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ homalogràfic
| homalogràfica

■ homalogràfic
| homalogràfica

adjectiu geometria Dit d’una projecció plana d’una superfície corba que conserva les relacions mútues de les seves parts, especialment en grandària i forma
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ homalozous


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">homalozous</title>

Partició sil·làbica: ho_ma_lo_zous
    masculí paleontologia i zoologia
  1. plural Grup d’equinoderms fòssils amb un esquelet calcari de morfologia asimètrica, emparentats amb els cordats més primitius, que visqueren del cambrià al devonià.
  2. singular Equinoderm del grup dels homalozous.

■ homalozous

masculí paleontologia i zoologia plural Grup d’equinoderms fòssils amb un esquelet calcari de morfologia asimètrica, emparentats amb els cordats més primitius, que visqueren del cambrià al devonià singular Equinoderm del grup dels homalozous
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ home


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">home</title>

Etimologia: del ll. hŏmo, hŏmĭnis, íd. (cf. hom) 1a font: s. XII
    [plural homes o, antic i dialectal, hòmens] masculí
    1. antropologia Gènere de primats antropoides de la família dels homínids (Homo sp) que comprèn l’home actual (Homo sapiens sapiens) i els homes fòssils considerats com a formes ideals de transició en el procés d’hominització (Homo habilis, Homo erectus, Homo sapiens). L’home de Rhodèsia.
    2. Espècie humana, considerada de manera general; humanitat. L’origen de l’home.
    3. Ésser humà. Lluny de la societat dels homes.
    4. Ésser humà, considerat en les seves qualitats o en les seves febleses. Home soc, i és humana ma mesura. L’home proposa i Déu disposa.
    5. com un sol home locució adverbial Amb la unanimitat completa i espontània de tots els presents. Van protestar com un sol home.
    6. home de Cromanyó antropologia Homínid del paleolític superior (Homo sapiens sapiens), avantpassat directe dels humans actuals, les característiques principals del qual són: estatura elevada, crani dolicocèfal, cara ampla i curta, front recte i nas estret i prominent.
    7. home de molts oficis, mestre de res Refrany que vol dir que el qui es dedica a moltes feines, no sol ésser hàbil en cap.
    8. home de molts oficis, pobre segur Refrany que significa que el qui es dedica a moltes professions, no s’hi sol guanyar la vida.
    9. home de Neandertal antropologia Homínid del paleolític mitjà (Homo neanderthalensis) les característiques principals del qual són: cos baix de complexió robusta, amb extremitats grosses, crani amb el front aplanat i mandíbula superior prominent.
    10. l’home proposa i Déu disposa Refrany amb què es comenta la frustració d’algun pla o propòsit.
    1. Persona del sexe masculí, en contraposició a dona.
    2. [usat sovint adjectivament] Home considerat com a posseïdor de virilitat, coratge, potència, etc. No ets home si no ho fas!
    3. Home considerat com a formant part d’una certa categoria de persones. Un home de bé, de cor, de talent, de mèrit. És un home de gust: va molt elegant. Un home de lletres, de negocis.
    4. Home pertanyent a les classes populars, per oposició a senyor. Ha vingut l’home de la cansaladeria.
    5. ésser (o semblar) un altre home Haver canviat molt algú en les seves qualitats, actituds, en el seu aspecte, etc. Des que li han augmentat el sou és un altre home.
    6. fer-se home Fer-se una posició independent, obrir-se camí en la vida.
    7. l’home dels nassos Personatge imaginari que pren vida el darrer o el primer dia de l’any, i del qual hom diu, especialment als infants, que té tants nassos com dies té l’any.
    8. l’home del sac Personatge imaginari que hom esmenta per fer por als infants amenaçant-los que se’ls endurà dins el seu sac. Si no et portes bé cridaré l’home del sac.
    9. home salvatge història Personatge simbòlic que prenia part en les festes populars medievals.
    1. Adult, en contraposició a noi. El teu fill ja és un home.
    2. fer-se un home Créixer, un noi, arribar a l’edat adulta.
  4. Marit. La Maria té l’home malalt. On treballa, el teu home?
    1. Home considerat com a dependent d’un altre; vassall, obrer, soldat. El capità agafà deu dels seus homes, i avançà devers l’enemic.
    2. home d’armes història Guerrer que en els exèrcits medievals anava amb dos o tres arquers, un escuder, un patge i un vailet.
    3. home de cavall història Soldat que combatia a cavall.
    4. home de peu història Guerrer que combatia a peu.
  6. jocs d’entreteniment Nom d’un joc de cartes.
  7. home! col·loquialment Vocatiu emprat en parlar a un home a qui es tracta amb familiaritat, com a expressió d’enuig, d’impaciència, de sorpresa, de disconformitat, etc. Calla, home, calla! Home!, no sabia que fossis aquí. Espatlla-ho tot, home!
  8. home bo dret processal Persona que acompanya les parts en els actes conciliatoris per procurar, juntament amb el jutge, l’avinença entre les parts.
  9. home de consell història del dret català Del segle XIII al XVIII, membre merament vocal amb vot deliberatiu en una corporació, que no ostentava altra missió específica d’ordre directiu.
  10. home de les neus mitologia Ieti.
  11. home del temps Meteoròleg que elabora i presenta la informació meteorològica en un mitjà de comunicació, especialment audiovisual.
  12. home de mar marina, marítim Mariner.
  13. home de paratge història
    1. Al Principat de Catalunya i al Regne de València, home de llinatge conegut, generós o honrat que, sense ésser magnat, noble o cavaller, procedia de llinatge militar o aloer; pot ésser considerat de la més petita noblesa de caràcter rural.
    2. Al Regne de València, membre inferior de l’estament militar.
  14. home de valor antigament Persona d’alta categoria social.
  15. home de vila història A la baixa edat mitjana, prohom d’una vila.
  16. home d’honor història i dret català A Mallorca, propietari d’una honor o possessió.
  17. home granota marina, marítim i esports Escafandrista.
  18. home orquestra Músic ambulant que toca simultàniament diversos instruments que duu al damunt.
  19. home propi història i dret català Del segle XI al XV, aquell qui per raó de la seva adscripció a la terra estava sota la dependència del senyor del mas o borda, o bé el que estava sotmès a un senyor per raó de vassallatge.
  20. home soliu història i dret català Del segle XII al XV, a la Catalunya Vella, l’home propi o de remença que estava sota la dependència exclusiva d’un sol senyor i no podia prendre terres d’altres en emfiteusi.
  21. jove home història del dret català Als segles XII-XV, fill d’un pagès de remença que no era hereu del mas o borda.
  22. ric home història
    1. Nom o títol donat als regnes de Castella i Lleó als comtes, barons i grans vassalls d’il·lustre i antic llinatge que gaudien d’ampli ascendent sobre el rei.
    2. Al regne d’Aragó, durant l’edat mitjana, títol donat als senyors que constituïen la més alta noblesa pel fet d’ésser d’il·lustre llinatge (corresponien als magnats catalans).
    3. per extensió Al Principat de Catalunya, magnat, baró o noble.

■ home

plural homes o, antic i dialectal , hòmens masculí antropologia Gènere de primats antropoides de la família dels homínids Homo sp que comprèn l’home actual Homo sapiens sapiens i els homes fòssils considerats com a formes ideals de transició en el procés d’hominització Homo habilis, Homo erectus, Homo sapiens L’home de Rhodèsia Espècie humana, considerada de manera general humanitat L’origen de l’home Ésser humà Lluny de la societat dels homes Ésser humà, considerat en les seves qualitats o en les seves febleses Home soc, i és humana ma mesura L’home proposa i Déu disposa com un sol…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ homei

■ homei

masculí antigament Homicidi
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ homeier
| homeiera

■ homeier
| homeiera

adjectiu i masculí i femení antigament Homicida
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ homenada

■ homenada

femení Acció pròpia d’un home especialment Ostentació de virilitat, de poder
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ homenatge


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">homenatge</title>

Etimologia: del b. ll. hominatĭcus ‘acte solemne de vassallatge del servent al seu senyor feudal’ 1a font: s. XIV, Jaume I
    masculí
  1. història del dret Del segle X al XVIII, manifestació externa i ostensible que donava solemnitat i eficàcia a la dependència del vassall envers el seu senyor.
  2. Acte de submissió, de respecte, de veneració, etc., envers una persona. Un sopar d’homenatge al president. Una funció en homenatge de la vellesa.
  3. torre de l’homenatge (o simplement homenatge) La torre més alta d’un castell, on el castlà, castellà o alcaid jurava de defensar i guardar la fortalesa per al seu senyor.

■ homenatge

masculí història del dret Del segle X al XVIII, manifestació externa i ostensible que donava solemnitat i eficàcia a la dependència del vassall envers el seu senyor Acte de submissió, de respecte, de veneració, etc, envers una persona Un sopar d’homenatge al president Una funció en homenatge de la vellesa torre de l’homenatge o simplement homenatge La torre més alta d’un castell, on el castlà, castellà o alcaid jurava de defensar i guardar la fortalesa per al seu senyor
Informació complementària
Traducció