Es mostren 88940 resultats

■ homòleg
| homòloga

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/> <title type="display">homòleg</title>

Etimologia: del gr. homólogos, íd. 1a font: 1839, DLab.
    1. adjectiu Que correspon a un altre, que té les mateixes característiques d’un altre.
    2. adjectiu i masculí i femení Que té un càrrec semblant en un altre lloc. El ministre d’economia es va reunir amb el seu homòleg alemany.
  2. adjectiu biologia Dit dels òrgans de vegetals i animals que tenen el mateix origen embriològic.
  3. adjectiu cristal·lografia Dit dels punts, cares o arestes d’un cristall que hom pot superposar aplicant operacions de simetria de primera espècie.
  4. adjectiu genètica
    1. Dit del cromosoma que presenta una successió de gens idèntica a la d’un altre cromosoma.
    2. biologia molecular Dit dels gens que tenen el mateix origen filogenètic.
  5. adjectiu geometria Dit dels elements connectats per alguna relació, correspondència o transformació.
  6. adjectiu química orgànica
    1. Dit dels composts que pertanyen a la mateixa sèrie homòloga.
    2. sèrie homòloga Sèrie de composts homòlegs que difereixen entre ells només en el nombre de grups metilè (—CH2—), i presenten idèntics grups funcionals.

■ homòleg
| homòloga

adjectiu Que correspon a un altre, que té les mateixes característiques d’un altre adjectiu i masculí i femení Que té un càrrec semblant en un altre lloc El ministre d’economia es va reunir amb el seu homòleg alemany adjectiu biologia Dit dels òrgans de vegetals i animals que tenen el mateix origen embriològic adjectiu cristallografia Dit dels punts, cares o arestes d’un cristall que hom pot superposar aplicant operacions de simetria de primera espècie adjectiu genètica Dit del cromosoma que presenta una successió de gens idèntica a la d’un altre cromosoma biologia molecular Dit dels gens que…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ homòlisi

■ homòlisi

femení química orgànica Procés que s’esdevé en una reacció homolítica
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ homolític
| homolítica

■ homolític
| homolítica

adjectiu química Relatiu o pertanyent a l’homòlisi reacció homolítica Reacció consistent en la ruptura d’un enllaç de forma homogènia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ homologable

■ homologable

adjectiu Susceptible d’ésser homologat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ homologació

■ homologació

femení Acció d’homologar l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ homòlogament

■ homòlogament

adverbi Amb homologia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ homologar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">homologar</title>

Etimologia: de homòleg 1a font: 1696, DLac.
    verb transitiu
  1. dret processal Donar fermesa a la sentència dels àrbitres per consentiment tàcit de les parts quan deixen passar el termini legal per a apel·lar.
  2. dret processal Confirmar, un jutge, certs actes i convenis de les parts per fer-los més ferms i solemnes.
  3. esports Confirmar, els organismes competents, el resultat oficial d’una prova.
  4. per extensió Reconèixer, considerar vàlid després de la verificació corresponent. Homologar títols obtingut a l’estranger.

■ homologar

verb transitiu dret processal Donar fermesa a la sentència dels àrbitres per consentiment tàcit de les parts quan deixen passar el termini legal per a apellar dret processal Confirmar, un jutge, certs actes i convenis de les parts per fer-los més ferms i solemnes esports Confirmar, els organismes competents, el resultat oficial d’una prova per extensió Reconèixer, considerar vàlid després de la verificació corresponent Homologar títols obtingut a l’estranger
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ homologia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">homologia</title>

Partició sil·làbica: ho_mo_lo_gi_a
Etimologia: del gr. homología ‘acord, concordança’
    femení
  1. Qualitat d’homòleg.
  2. geometria Transformació geomètrica del pla o de l’espai tal que cada punt i la seva imatge són alineats amb un punt fix anomenat centre d’homologia.
  3. topologia Teoria que estudia les transformacions entre espais topològics que conserven certes estructures algèbriques definides en cada espai.

■ homologia

femení Qualitat d’homòleg geometria Transformació geomètrica del pla o de l’espai tal que cada punt i la seva imatge són alineats amb un punt fix anomenat centre d’homologia topologia Teoria que estudia les transformacions entre espais topològics que conserven certes estructures algèbriques definides en cada espai
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ homològic
| homològica

■ homològic
| homològica

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’homologia Caracteritzat per l’homologia geometria Dit de les figures entre les quals hom pot establir una homologia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

homologràfic
| homologràfica

homologràfic
| homologràfica

adjectiu cartografia Dit de la projecció pseudocilíndrica en què els meridians són semiellipses, emprada en mapamundis