Es mostren 88939 resultats

■ honorança

■ honorança

femení Acció d’honorar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ honorar

■ honorar

verb transitiu i pronominal Honrar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ honorari
| honorària


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">honorari</title>

Etimologia: del ll. honorarius, -a,- um, íd. 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu Dit de la persona que no exercint un càrrec, una funció, en té el títol honorífic, els honors. President honorari.
  2. masculí plural relacions del treball Retribució als serveis del qui exerceix una professió liberal.

■ honorari
| honorària

adjectiu Dit de la persona que no exercint un càrrec, una funció, en té el títol honorífic, els honors President honorari masculí plural relacions del treball Retribució als serveis del qui exerceix una professió liberal
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ honorífic
| honorífica

■ honorífic
| honorífica

adjectiu Que procura honors sense avantatges materials Un càrrec honorífic
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ honorificació

■ honorificació

femení antigament Acció d’honorificar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ honoríficament

■ honoríficament

adverbi D’una manera honorífica, amb honor
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ honorificar

■ honorificar

verb transitiu antigament Honrar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ honoris causa*


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display" xml:lang="estrangerisme">honoris causa</title>

Pronúncia: onɔ̀ɾiskáwza
Etimologia: expressió ll., ‘per causa d’honor’, usada per referència als graus o distincions acadèmiques concedits honoríficament
locució adverbial Locució que hom empra referint-se als graus o a les distincions acadèmiques concedides, a títol d’honor, a una persona en virtut de la fama que té o en reconeixement dels seus mèrits. Fer algú doctor ‘honoris causa’.

■ honoris causa*

locució adverbial Locució que hom empra referint-se als graus o a les distincions acadèmiques concedides, a títol d’honor, a una persona en virtut de la fama que té o en reconeixement dels seus mèrits Fer algú doctor ‘honoris causa’
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ honra


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">honra</title>

Etimologia: de honrar 1a font: s. XIV, Jaume I
    femení
    1. Condició del qui es conforma a la probitat, al deure, la qual el fa digne de l’estima de la gent. Val més morir amb honra que viure amb deshonra.
    2. especialment Puresa d’una dona.
    1. Honor, motiu d’orgull, de glòria. És una honra per a mi de pertànyer a una institució tan il·lustre.
    2. honres fúnebres religió Honors fúnebres.
    3. tenir a molta honra (alguna cosa) Considerar-la com a motiu d’orgull tot i que algú altre la censuri o pugui censurar-la.

■ honra

femení Condició del qui es conforma a la probitat, al deure, la qual el fa digne de l’estima de la gent Val més morir amb honra que viure amb deshonra especialment Puresa d’una dona Honor, motiu d’orgull, de glòria És una honra per a mi de pertànyer a una institució tan illustre honres fúnebres religió Honors fúnebres tenir a molta honra alguna cosa Considerar-la com a motiu d’orgull tot i que algú altre la censuri o pugui censurar-la
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ honradament

■ honradament

adverbi Amb honra, amb honradesa
Informació complementària
Traducció