<title type="display">hostaletenc</title>
Body
adjectiu i masculí i femení Dels Hostalets de Pierola (Anoia).
Es mostren 88940 resultats
hostaletenc
| hostaletenca
hostaletenc
| hostaletenca
adjectiu i masculí i femení Dels Hostalets de Pierola Anoia
hostalriquenc
| hostalriquenca
<title type="display">hostalriquenc</title>
Body
adjectiu i masculí i femení D’Hostalric (Selva).
hostalriquenc
| hostalriquenca
adjectiu i masculí i femení D’Hostalric Selva
■
hostatge
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">hostatge</title>
Accessory
Homòfon: ostatge
Etimologia: de hoste 1a font: 1460, Roig
Etimologia: de hoste 1a font: 1460, Roig
Body
-
masculí
-
- Acció d’hostatjar o d’hostatjar-se;
- l’efecte.
- Lloc per a hostatjar-se.
■
hostatge
masculí Acció d’hostatjar o d’hostatjar-se l’efecte Lloc per a hostatjar-se
hostatger
| hostatgera
<title type="display">hostatger</title>
Accessory
Etimologia: de hostatge
Body
- adjectiu i masculí i femení Dit de la persona que hostatja.
- masculí biologia Hoste.
hostatger
| hostatgera
adjectiu i masculí i femení Dit de la persona que hostatja masculí biologia Hoste
■
hostatgeria
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">hostatgeria</title>
Accessory
Partició sil·làbica: hos_tat_ge_ri_a
Etimologia: de hostatger
Etimologia: de hostatger
Body
femení Casa, habitació, etc., especialment dins un convent, destinada als hostes.
■
hostatgeria
femení Casa, habitació, etc, especialment dins un convent, destinada als hostes
■
hostatjar
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">hostatjar</title>
Accessory
Etimologia: de hostatge
Body
-
verb
- transitiu Acollir com a hoste. Van hostatjar els participants al congrés en cases particulars.
- pronominal Allotjar-se com a hoste. En aquesta fonda es va hostatjar de jove un pintor molt famós.
■
hostatjar
verb transitiu Acollir com a hoste Van hostatjar els participants al congrés en cases particulars pronominal Allotjar-se com a hoste En aquesta fonda es va hostatjar de jove un pintor molt famós
■
hoste
| hostessa
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">hoste</title>
Accessory
Homòfon: osta
Compareu: ostatge
Etimologia: del ll. hŏspes, hŏspĭtis ‘el qui dona acolliment’ 1a font: 1271
Compareu: ostatge
Etimologia: del ll. hŏspes, hŏspĭtis ‘el qui dona acolliment’ 1a font: 1271
Body
-
masculí i femení
- Persona allotjada gratuïtament en casa d’altri.
- Persona allotjada en un hostal, una dispesa, etc.
- hostes vingueren que de casa ens tragueren Comentari que es fa quan els autòctons o els amos legítims d’un lloc en són foragitats per gent adventícia.
-
masculí i femení
- Persona que hostatja algú a casa seva.
- antigament Hostaler.
- hoste de correus història A la corona catalanoaragonesa, a la baixa edat mitjana, funcionari públic que recollia les cartes, les distribuïa als troters o correus i repartia les rebudes.
-
masculí i femení
- Persona encarregada de l’acolliment en una fira, congrés, agència, etc.
- especialment Persona empleada d’una companyia de línies aèries destinada a atendre les necessitats i la seguretat dels passatgers en vol i a tasques administratives en terra.
- masculí biologia i patologia Organisme sobre el qual o a costa del qual viu un paràsit.
- masculí informàtica Ordinador que funciona fent servir els recursos d’un amfitrió.
- masculí medicina receptor 7.
■
hoste
| hostessa
masculí i femení Persona allotjada gratuïtament en casa d’altri Persona allotjada en un hostal, una dispesa, etc hostes vingueren que de casa ens tragueren Comentari que es fa quan els autòctons o els amos legítims d’un lloc en són foragitats per gent adventícia masculí i femení Persona que hostatja algú a casa seva antigament Hostaler hoste de correus història A la corona catalanoaragonesa, a la baixa edat mitjana, funcionari públic que recollia les cartes, les distribuïa als troters o correus i repartia les rebudes masculí i femení Persona encarregada de l’acolliment en una fira, congrés,…
■
hostejar
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">hostejar</title>
Accessory
Etimologia: de host 1a font: s. XIV, Muntaner
Body
verb
intransitiu Fer vida de campament.
■
hostejar
verb intransitiu Fer vida de campament
■
hòstia
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">hòstia</title>
Accessory
Partició sil·làbica: hòs_ti_a
Etimologia: del ll. hostia ‘víctima d’un sacrifici’ 1a font: s. XIV, Llull
Etimologia: del ll. hostia ‘víctima d’un sacrifici’ 1a font: s. XIV, Llull
Body
-
femení
-
- religió Víctima oferta en sacrifici a Déu.
- litúrgia Tros prim de pa àzim que el sacerdot consagra en la missa.
- per extensió Oblia 1.
-
vulgarment
- figuradament Cop, mastegot, etc., violents.
- Expressió usada per a manifestar admiració o contrarietat.
- a tota hòstia locució adverbial figuradament Amb gran velocitat; a tota merda. Aquell cotxe anava a tota hòstia per l’autopista.
- ésser l’hòstia figuradament Ésser (algú o alguna cosa) extraordinari, sorprenent, tant en sentit positiu com negatiu. S’ha comprat una moto que és l’hòstia. El teu germà és l’hòstia, s’emprenya per un no res.
- mala hòstia figuradament Mal geni i mala intenció; mala llet.
■
hòstia
femení religió Víctima oferta en sacrifici a Déu litúrgia Tros prim de pa àzim que el sacerdot consagra en la missa per extensió Oblia 1 vulgarment figuradament Cop, mastegot, etc, violents Expressió usada per a manifestar admiració o contrarietat a tota hòstia locució adverbial figuradament Amb gran velocitat a tota merda Aquell cotxe anava a tota hòstia per l’autopista ésser l’hòstia figuradament Ésser algú o alguna cosa extraordinari, sorprenent, tant en sentit positiu com negatiu S’ha comprat una moto que és l’hòstia El teu germà és l’hòstia, s’emprenya per un no res mala hòstia…
hostiar
<title type="display">hostiar</title>
Accessory
Partició sil·làbica: hos_ti_ar
Body
verb
transitiu vulgarment Pegar una o més hòsties.
hostiar
verb transitiu vulgarment Pegar una o més hòsties