masculíbotànica Arbre de la família de les euforbiàcies (Hura crepitans), de tronc espinós, fulles cordiformes i serrades i de fruits capsulars explosius, que forneix la fusta assacú.
masculí botànica Arbre de la família de les euforbiàcies Hura crepitans , de tronc espinós, fulles cordiformes i serrades i de fruits capsulars explosius, que forneix la fusta assacú
Etimologia: del fr. houri, i aquest, del persa ḥūrī, der. de l’àr. ḥūr, pl. de ḥáu̯ra, íd. 1a font: 1878, Verdaguer
Body
femení[plural hurís]islamisme Cadascuna de les dones bellíssimes i sempre verges que, segons la creença musulmana, viuen al paradís de Mahoma com a companyes dels benaventurats.
femení plural hurís islamisme Cadascuna de les dones bellíssimes i sempre verges que, segons la creença musulmana, viuen al paradís de Mahoma com a companyes dels benaventurats
Etimologia: de l’angl. hurrah, íd., modificació de l’ant. huzza, nom i interjecció, crit d’encoratjament, d’aprovació, originàriament entre els mariners
Body
interjecció Mot usat per a manifestar alegria, triomf, aplaudiment.
adjectiu Relatiu o pertanyent al poble o a la llengua dels hurrites.
masculílingüística Llengua dels hurrites, encara sense classificar, documentada des del 2300 aC.
masculí i femeníhistòria Membre d’un antic poble del Pròxim Orient, d’origen ètnic desconegut, l’hàbitat primigeni del qual fou, sembla, l’àrea compresa entre els llacs Van i Urmia.
adjectiu Relatiu o pertanyent al poble o a la llengua dels hurrites masculí lingüística Llengua dels hurrites, encara sense classificar, documentada des del 2300 aC masculí i femení història Membre d’un antic poble del Pròxim Orient, d’origen ètnic desconegut, l’hàbitat primigeni del qual fou, sembla, l’àrea compresa entre els llacs Van i Urmia