Es mostren 88940 resultats

amarnià
| amarniana

amarnià
| amarniana

adjectiu i masculí i femení arqueologia D’Al-Amārna jaciment arqueològic d’Egipte
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ amarra


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">amarra</title>

Etimologia: de amarrar 1a font: 1839, DLab.
    femení
  1. marina, marítim Nom genèric de tota mena de caps, cadenes i cables metàl·lics usats per a amarrar un vaixell.
  2. amollar les amarres figuradament Deslligar-se d’una dependència, un suport o una ajuda.

■ amarra

femení marina, marítim Nom genèric de tota mena de caps, cadenes i cables metàllics usats per a amarrar un vaixell amollar les amarres figuradament Deslligar-se d’una dependència, un suport o una ajuda
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ amarrada

■ amarrada

femení marina, marítim Acció d’amarrar l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ amarrador1

■ amarrador1

masculí Pilar, estaca o argolla en què hom amarra un vaixell Lloc on amarren les embarcacions Vegeu també amarrador 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ amarrador2
| amarradora

■ amarrador2
| amarradora

masculí i femení Persona que, de terra estant, es dedica a la tasca d’amarrar embarcacions Vegeu també amarrador 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ amarrament

■ amarrament

masculí marina, marítim Amarratge
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ amarrar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">amarrar</title>

Etimologia: probablement del fr. amarrer ‘fermar amb corda de vaixell’, i aquest del neerl. mitjà aanmarren o aanmaren ‘lligar a (una altra cosa)’, derivat de ma(r)ren ‘lligar’ 1a font: 1678
    verb
  1. transitiu
    1. Subjectar (alguna cosa, especialment una nau) amb cordes, cadenes, etc.
    2. Lligar (una persona).
    3. Lligar, fer ferm, assegurar (un cap, un cable metàl·lic, una cadena).
  2. intransitiu Ésser, la nau, subjectada, fermada. Les barques dels pescadors amarren a l’altre moll.

■ amarrar

verb transitiu Subjectar alguna cosa, especialment una nau amb cordes, cadenes, etc Lligar una persona Lligar, fer ferm, assegurar un cap, un cable metàllic, una cadena intransitiu Ésser, la nau, subjectada, fermada Les barques dels pescadors amarren a l’altre moll
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ amarratge

■ amarratge

masculí marina, marítim Acció d’amarrar un vaixell dret d’amarratge Impost pagat als ports pel fet de tenir-hi amarrat un vaixell Impost pagat als ports per la feina d’amarrar un vaixell
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ amarrir

■ amarrir

verb transitiu Cobrir l’ovella el marrà
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ amartellar

■ amartellar

verb transitiu Donar cops amb un martell, martellejar
Informació complementària
Traducció