Es mostren 88940 resultats

idempotent

idempotent

adjectiu àlgebra En un conjunt on hi ha definida una operació *, dit de l’element a que compleix a * a = a
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ idèntic
| idèntica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">idèntic</title>

Etimologia: del b. ll. identĭcus, -a, -um, der. de idem ‘igual, la mateixa cosa’ 1a font: 1803, DEst.
    adjectiu
  1. Exactament igual, sense la més petita diferència.
  2. hiperbòlicament Molt semblant. El fill és idèntic al pare.
  3. biologia Univitel·lí.

■ idèntic
| idèntica

adjectiu Exactament igual, sense la més petita diferència hiperbòlicament Molt semblant El fill és idèntic al pare biologia Univitellí
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ idènticament

■ idènticament

adverbi D’una manera idèntica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ identificable

■ identificable

adjectiu Susceptible d’ésser identificat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ identificació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">identificació</title>

Partició sil·làbica: i_den_ti_fi_ca_ci_ó
Etimologia: del b. ll. identificatio, -ōnis, íd.
    femení
    1. Acció d’identificar;
    2. l’efecte.
  2. electrònica, informàtica i tecnologia Deducció del model matemàtic d’un sistema a partir de les mesures de la resposta a uns determinats senyals (esglaó, impuls, sinusoide, soroll blanc).
  3. psiquiatria Procés psíquic de l’inconscient que fa que un individu, sentint-se lligat emotivament a un altre, sigui afectat per situacions que no viu directament.

■ identificació

femení Acció d’identificar l’efecte electrònica , informàtica i tecnologia Deducció del model matemàtic d’un sistema a partir de les mesures de la resposta a uns determinats senyals esglaó, impuls, sinusoide, soroll blanc psiquiatria Procés psíquic de l’inconscient que fa que un individu, sentint-se lligat emotivament a un altre, sigui afectat per situacions que no viu directament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ identificador
| identificadora

■ identificador
| identificadora

adjectiu i masculí i femení Que identifica masculí informàtica Símbol, caràcter o grup de caràcters, usat per a designar un element individual de les dades d’un programa
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ identificar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">identificar</title>

Etimologia: del b. ll. identificare, íd. 1a font: 1696, DLac.
    verb
    1. transitiu Considerar o presentar com a idèntic.
    2. transitiu Provar la identitat d’una cosa amb una altra, reconèixer com a idèntic. No acabava d’identificar el seu accent.
    3. pronominal Ésser o esdevenir una mateixa cosa amb una altra. Per a ell la virtut s’identifica amb la continència.
    4. pronominal Sentir-se o comportar-se com un altre. S’identifica amb el personatge que interpreta.
    5. pronominal Coincidir exactament en les idees, els gusts, els propòsits, etc.
  2. especialment
    1. transitiu Reconèixer que una persona o cosa és realment tal o tal persona o cosa. Ja han identificat el cadàver.
    2. pronominal Demostrar la pròpia identitat, especialment amb els documents que l’acrediten. Per passar la frontera es van haver d’identificar.
    3. transitiu matemàtiques Reconèixer que dos objectes matemàtics, fins aleshores tractats diferentment, són el mateix.

■ identificar

verb transitiu Considerar o presentar com a idèntic transitiu Provar la identitat d’una cosa amb una altra, reconèixer com a idèntic No acabava d’identificar el seu accent pronominal Ésser o esdevenir una mateixa cosa amb una altra Per a ell la virtut s’identifica amb la continència pronominal Sentir-se o comportar-se com un altre S’identifica amb el personatge que interpreta pronominal Coincidir exactament en les idees, els gusts, els propòsits, etc especialment transitiu Reconèixer que una persona o cosa és realment tal o tal persona o cosa Ja han identificat el cadàver pronominal Demostrar…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ identitat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">identitat</title>

Etimologia: del b. ll. identĭtas, -ātis, íd., format per analogia amb ens ‘ésser’ i entitas ‘entitat’ 1a font: s. XIV, Torcimany
    femení
  1. Qualitat d’idèntic.
  2. Qualitat d’ésser una persona o cosa ella mateixa.
  3. Conjunt de característiques que fan que una persona o una comunitat sigui ella mateixa. La llengua i la cultura, entre altres coses, formen la identitat d’un país.
  4. dret
    1. Personalitat civil d’un individu.
    2. identitat de persona Ficció de dret per la qual l’hereu es té per una mateixa persona amb el qui és causa de successió.
  5. filosofia i lògica
    1. Atribut ontològic en virtut del qual el que és no pot, alhora i sota el mateix respecte, no ésser.
    2. filosofia de la identitat Doctrina de Schelling basada en la identitat original de subjecte i objecte, d’intel·lecte i natura.
    3. principi d’identitat Principi, derivat tradicionalment de la identitat ontològica, formulat, en la lògica de les proposicions, com una tautologia: p p, p = p (on p és una proposició enunciativa).
    4. principi d’identitat Principi lògic segons el qual un terme ha de representar sempre un mateix concepte o ha de posseir un mateix referent en el discurs.
  6. lingüística Igualtat que hi ha entre les diverses realitzacions d’un element lingüístic en una mateixa etapa de la llengua o en les diverses etapes de la seva evolució.
  7. matemàtiques
    1. Aplicació idèntica.
    2. Equació que és satisfeta per a qualsevol dels valors de les variables.
  8. psicologia Propietat de l’individu humà de mantenir constantment la pròpia personalitat.

■ identitat

femení Qualitat d’idèntic Qualitat d’ésser una persona o cosa ella mateixa Conjunt de característiques que fan que una persona o una comunitat sigui ella mateixa La llengua i la cultura, entre altres coses, formen la identitat d’un país dret Personalitat civil d’un individu identitat de persona Ficció de dret per la qual l’hereu es té per una mateixa persona amb el qui és causa de successió filosofia i lògica Atribut ontològic en virtut del qual el que és no pot, alhora i sota el mateix respecte, no ésser filosofia de la identitat Doctrina de Schelling basada en la identitat original de…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ideo-

■ ideo-

Forma prefixada del mot idea Ex ideogènia, ideografia, ideologia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ideogènia

■ ideogènia

femení filosofia i psicologia Especialitat que tracta de la gènesi de les idees
Traducció