Es mostren 88940 resultats

■ il·lustrador
| il·lustradora

■ il·lustrador
| il·lustradora

adjectiu i masculí i femení Que illustra especialment arts gràfiques Dit de la persona que, basant-se en el text d’una obra, tria la illustració idònia per a complementar-lo o enriquir-lo
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ il·lustrar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">il·lustrar</title>

Etimologia: del ll. illustrare, íd. 1a font: 1560
    verb
    1. transitiu Donar llum a l’enteniment, dotar de cultura, instruir. El seu mestratge il·lustrà aquella generació.
    2. pronominal Per a il·lustrar-se, cal llegir.
  2. transitiu
    1. Aclarir un punt, un text, amb comentaris. Ha il·lustrat la seva teoria amb exemples molt entenedors.
    2. arts gràfiques Posar il·lustracions.
  3. transitiu Fer il·lustre.

■ il·lustrar

verb transitiu Donar llum a l’enteniment, dotar de cultura, instruir El seu mestratge illustrà aquella generació pronominal Per a illustrar-se, cal llegir transitiu Aclarir un punt, un text, amb comentaris Ha illustrat la seva teoria amb exemples molt entenedors arts gràfiques Posar illustracions transitiu Fer illustre
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ il·lustrat
| il·lustrada

■ il·lustrat
| il·lustrada

adjectiu Que té illustracions Instruït, culte literatura i filosofia adjectiu Relatiu o pertanyent a la Illustració masculí i femení Persona que pertany a la Illustració
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ il·lustratiu
| il·lustrativa

■ il·lustratiu
| il·lustrativa

adjectiu Que serveix per a illustrar, aclarir
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ il·lustre


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">il·lustre</title>

Etimologia: del ll. illustris, íd. 1a font: 1392
    adjectiu
  1. De gran renom per les seves qualitats, els seus actes, el seu origen.
  2. molt il·lustre (o simplement il·lustre) Tractament de dignitat que havia estat donat als primers dignataris de l’imperi Romà, als reis medievals i als rics homes.

■ il·lustre

adjectiu De gran renom per les seves qualitats, els seus actes, el seu origen molt illustre o simplement illustre Tractament de dignitat que havia estat donat als primers dignataris de l’imperi Romà, als reis medievals i als rics homes
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ il·lustrement

■ il·lustrement

adverbi D’una manera illustre
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ il·lustríssim
| il·lustríssima

■ il·lustríssim
| il·lustríssima

adjectiu Molt illustre Tractament donat a partir del segle XVII generalment a aquelles persones que abans tenien el d’illustre
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ il·luviació

■ il·luviació

femení pedologia Formació d’horitzons d’acumulació o illuvials
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ il·luvial


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">il·luvial</title>

Partició sil·làbica: il_lu_vi_al
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. td. illuvio, -ōnis ‘desbordament’ i amb influx de al·luvial
adjectiu pedologia Dit dels horitzons on s’acumulen elements aportats per la lixiviació d’horitzons superiors o per migracions laterals.

■ il·luvial

adjectiu pedologia Dit dels horitzons on s’acumulen elements aportats per la lixiviació d’horitzons superiors o per migracions laterals
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ilmenita

■ ilmenita

femení mineralogia Titanat de ferro, FeTiO 3 , mineral que cristallitza en el sistema trigonal