Es mostren 88939 resultats

■ imaginària


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">imaginària</title>

Partició sil·làbica: i_ma_gi_nà_ri_a
Etimologia: abreviació de sentinella imaginària, que originàriament vigilava de nit l’habitació de les imatges religioses i acabà fent la guàrdia de nit de les casernes 1a font: 1839, DLab.
    organització militar
  1. femení Cos de guàrdia que no fa servei, però que està a punt de fer-ne en el moment necessari.
    1. femení Vigilància nocturna que exerceix un soldat dins el dormitori d’una caserna.
    2. masculí Soldat a qui és confiada aquesta guàrdia.

■ imaginària

organització militar femení Cos de guàrdia que no fa servei, però que està a punt de fer-ne en el moment necessari femení Vigilància nocturna que exerceix un soldat dins el dormitori d’una caserna masculí Soldat a qui és confiada aquesta guàrdia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ imaginàriament

■ imaginàriament

adverbi D’una manera imaginària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ imaginatiu
| imaginativa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">imaginatiu</title>

Partició sil·làbica: i_ma_gi_na_tiu
Etimologia: del b. ll. imaginativus, -a, -um, íd. 1a font: 1696, DLac.
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent a la imaginació.
  2. Capaç d’imaginar.
  3. Donat a imaginar.
  4. facultat imaginativa (o simplement imaginativa) psicologia Facultat d’imaginar, imaginació.

■ imaginatiu
| imaginativa

adjectiu Relatiu o pertanyent a la imaginació Capaç d’imaginar Donat a imaginar facultat imaginativa o simplement imaginativa psicologia Facultat d’imaginar, imaginació
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

imaginisme

imaginisme

masculí literatura Moviment poètic anglo-nord-americà que nasqué com a reacció contra les tradicions romàntiques i el classicisme victorià
Gran Diccionari de la llengua catalana

imaginista

imaginista

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’imaginisme masculí i femení Seguidor de l’imaginisme
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ imago

■ imago

masculí entomologia Estadi adult dels insectes holometàbols i heterometàbols
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ imam


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">imam</title>

Etimologia: de l’àr. ´imâm ‘cap, capitost’
    masculí islamisme
  1. Persona encarregada de presidir i dirigir l’oració col·lectiva dels divendres a la mesquita.
  2. Cadascun dels primers descendents d’‘Alī, gendre de Mahoma, reconeguts com a legítims sobirans i caps espirituals dels xiïtes, que són set per als ismaïlites o dotze per als imamites.
  3. Príncep sobirà d’alguns països musulmans que es declara descendent de Mahoma i exerceix el poder temporal i espiritual.

■ imam

masculí islamisme Persona encarregada de presidir i dirigir l’oració collectiva dels divendres a la mesquita Cadascun dels primers descendents d’‘Alī, gendre de Mahoma, reconeguts com a legítims sobirans i caps espirituals dels xiïtes, que són set per als ismaïlites o dotze per als imamites Príncep sobirà d’alguns països musulmans que es declara descendent de Mahoma i exerceix el poder temporal i espiritual
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ imamat

■ imamat

masculí islamisme Càrrec o dignitat d’imam
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

imamita


<title type="display">imamita</title>

Etimologia: de imam
    islamisme
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als imamites.
  2. masculí i femení Membre d’una secta del xiisme que admet l’existència de dotze imams.

imamita

islamisme adjectiu Relatiu o pertanyent als imamites masculí i femení Membre d’una secta del xiisme que admet l’existència de dotze imams
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ imant


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">imant</title>

Etimologia: cat. ant. aïmant, ll. vg. *adĭmas, -ntis, alteració del ll. adămas, -ntis, i aquest, del gr. adámas, -ntos ‘acer, diamant’, der. de damáō ‘domar; vèncer’, és a dir, ‘indomable, resistent’ 1a font: s. XIII
    masculí
  1. magnetisme Cos que té la propietat d’atreure el ferro.
  2. figuradament
    1. Atractiu que té una persona o una cosa. Un actor amb imant per a les dones.
    2. Persona o cosa que té un fort atractiu. El sector immobiliari és un imant per a inversors i especuladors.
  3. imants directors nàutica Conjunt d’imants de l’agulla nàutica disposats de manera que poden girar lliurement en el pla horitzontal i orientar-se sempre en la direcció N-S magnètica.

■ imant

masculí magnetisme Cos que té la propietat d’atreure el ferro figuradament Atractiu que té una persona o una cosa Un actor amb imant per a les dones Persona o cosa que té un fort atractiu El sector immobiliari és un imant per a inversors i especuladors imants directors nàutica Conjunt d’imants de l’agulla nàutica disposats de manera que poden girar lliurement en el pla horitzontal i orientar-se sempre en la direcció N-S magnètica
Informació complementària
Traducció