Es mostren 88939 resultats

■ immutar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">immutar</title>

Etimologia: del ll. immutare, íd. 1a font: 1803, DEst.
    verb
  1. transitiu Fer sofrir una mutació. El disgust no immutà la seva cara.
  2. pronominal [usat generalment en frases negatives] Sentir una commoció de l’ànim que es manifesta en el semblant, posat, etc. Li van dir que havia suspès, però no es va immutar.

■ immutar

verb transitiu Fer sofrir una mutació El disgust no immutà la seva cara pronominal usat generalment en frases negatives Sentir una commoció de l’ànim que es manifesta en el semblant, posat, etc Li van dir que havia suspès, però no es va immutar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ immutatiu
| immutativa

■ immutatiu
| immutativa

adjectiu Que té la virtut d’immutar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

imp.

imp.

abreviatura import
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ impacció

■ impacció

femení traumatologia Fractura que provoca l’encast violent d’un fragment d’os dins un altre
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ impaciència

■ impaciència

femení Qualitat d’impacient
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ impacient

■ impacient

adjectiu Que manca de paciència per a esperar, per a suportar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ impacientar

■ impacientar

verb transitiu Fer esdevenir impacient El retard va impacientar els viatgers pronominal Esdevenir impacient S’impacienta de seguida si el fan esperar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ impacientment

■ impacientment

adverbi Amb impaciència
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ impactant

■ impactant

adjectiu Que impacta impressionant Unes fotografies impactants
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ impactar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">impactar</title>

Etimologia: de impacte
    verb
  1. intransitiu Fer impacte un projectil en un lloc. Les bales han impactat en la paret.
  2. figuradament
    1. intransitiu Produir un fort impacte. Les imatges de l’atemptat han impactat en l’opinió pública.
    2. transitiu La mort del pare ha impactat tota la família.

■ impactar

verb intransitiu Fer impacte un projectil en un lloc Les bales han impactat en la paret figuradament intransitiu Produir un fort impacte Les imatges de l’atemptat han impactat en l’opinió pública transitiu La mort del pare ha impactat tota la família
Informació complementària
Traducció