Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ immutació

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">immutació</title>

Partició sil·làbica: im_mu_ta_ci_ó
Etimologia: del ll. immutatio, -ōnis, íd. 1a font: 1803, DEst.

femení

Acció d’immutar o immutar-se;
l’efecte.

■ immutació

femení Acció d’immutar o immutar-se l’efecte

■ immutar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">immutar</title>

Etimologia: del ll. immutare, íd. 1a font: 1803, DEst.

verb

transitiu Fer sofrir una mutació. El disgust no immutà la seva cara.
pronominal [usat generalment en frases negatives] Sentir una commoció de l’ànim que es manifesta en el semblant, posat, etc. Li van dir que havia suspès, però no es va immutar.

■ immutar

verb transitiu Fer sofrir una mutació El disgust no immutà la seva cara pronominal usat generalment en frases negatives Sentir una commoció de l’ànim que es manifesta en el semblant, posat, etc Li van dir que havia suspès, però no es va immutar

■ immutatiu

| immutativa

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">immutatiu</title>

Partició sil·làbica: im_mu_ta_tiu
Etimologia: del b. ll. immutativus, -a, -um, íd. 1a font: 1839, DLab.

adjectiu Que té la virtut d’immutar.

■ immutatiu

| immutativa

adjectiu Que té la virtut d’immutar

imp.

<title type="display">imp.</title>

abreviatura import.

imp.

abreviatura import

■ impacció

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">impacció</title>

Partició sil·làbica: im_pac_ci_ó
Etimologia: del ll. impactio, -ōnis ‘xoc’

femení traumatologia Fractura que provoca l’encast violent d’un fragment d’os dins un altre.

■ impacció

femení traumatologia Fractura que provoca l’encast violent d’un fragment d’os dins un altre

■ impaciència

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">impaciència</title>

Partició sil·làbica: im_pa_ci_èn_ci_a
Etimologia: del ll. impatientia, íd. 1a font: s. XIV, Llull

femení Qualitat d’impacient.

■ impaciència

femení Qualitat d’impacient

■ impacient

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">impacient</title>

Partició sil·làbica: im_pa_ci_ent
Etimologia: del ll. impatiens, -ntis, íd. 1a font: s. XIV, Llull

adjectiu Que manca de paciència per a esperar, per a suportar.

■ impacient

adjectiu Que manca de paciència per a esperar, per a suportar

■ impacientar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">impacientar</title>

Partició sil·làbica: im_pa_ci_en_tar
Etimologia: de impacient

verb

transitiu Fer esdevenir impacient. El retard va impacientar els viatgers.
pronominal Esdevenir impacient. S’impacienta de seguida si el fan esperar.

■ impacientar

verb transitiu Fer esdevenir impacient El retard va impacientar els viatgers pronominal Esdevenir impacient S’impacienta de seguida si el fan esperar

■ impacientment

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">impacientment</title>

Partició sil·làbica: im_pa_ci_ent_ment
Etimologia: de impacient 1a font: s. XIV, Llull

adverbi Amb impaciència.

■ impacientment

adverbi Amb impaciència

■ impactant

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">impactant</title>

adjectiu Que impacta; impressionant. Unes fotografies impactants.

■ impactant

adjectiu Que impacta impressionant Unes fotografies impactants