Es mostren 88940 resultats

■ impensa

■ impensa

femení Despesa que es fa en la cosa posseïda
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ impensable

■ impensable

adjectiu Que no pot ésser pensat especialment Inconcebible, poc probable
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ impensadament

■ impensadament

adverbi Sense pensar-s’hi, d’una manera impensada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ impensat
| impensada

■ impensat
| impensada

adjectiu Dit d’allò que s’esdevé o que hom fa sense haver-hi pensat a la impensada locució adverbial D’una manera imprevista, inesperada
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ imperant

■ imperant

adjectiu Que impera
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ imperar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">imperar</title>

Etimologia: del ll. imperare, íd. 1a font: 1803, DEst.
    verb intransitiu
  1. Ésser emperador, sobirà absolut. En aquell temps imperava Neró.
  2. especialment i per extensió
    1. Dominar, tenir un comandament absolut. En la naturalesa impera la llei del més fort.
    2. figuradament Impera la llei.

■ imperar

verb intransitiu Ésser emperador, sobirà absolut En aquell temps imperava Neró especialment i per extensió Dominar, tenir un comandament absolut En la naturalesa impera la llei del més fort figuradament Impera la llei
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ imperatiu
| imperativa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">imperatiu</title>

Partició sil·làbica: im_pe_ra_tiu
Etimologia: del ll. imperativus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Eiximenis
  1. adjectiu
    1. Que conté, que denota, un manament, una ordre.
    2. Que no pot ésser evadit o evitat. Un deure imperatiu.
    3. mode imperatiu (o simplement imperatiu) gramàtica Mode verbal, amb funció lingüística purament apel·lativa o actuativa, que expressa una ordre o bé una prohibició.
  2. masculí ètica
    1. Forma en què hom expressa els manaments ètics.
    2. imperatiu categòric Imperatiu que no és condicionat per cap fi.

■ imperatiu
| imperativa

adjectiu Que conté, que denota, un manament, una ordre Que no pot ésser evadit o evitat Un deure imperatiu mode imperatiu o simplement imperatiu gramàtica Mode verbal, amb funció lingüística purament apellativa o actuativa, que expressa una ordre o bé una prohibició masculí ètica Forma en què hom expressa els manaments ètics imperatiu categòric Imperatiu que no és condicionat per cap fi
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ imperativament

■ imperativament

adverbi D’una manera imperativa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ imperatori
| imperatòria


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">imperatori</title>

Etimologia: del ll. imperatorius, -a, -um ‘relatiu al qui mana, a l’emperador, imperial’
  1. adjectiu Imperatorial.
  2. femení botànica i farmàcia, indústria farmacèutica Planta herbàcia perenne de la família de les umbel·líferes (Peucedanum ostruthium), de rizoma gruixut i tija dreta, amb fulles biternades de lòbuls ovals acuminats i serrats.

■ imperatori
| imperatòria

adjectiu Imperatorial femení botànica i farmàcia, indústria farmacèutica Planta herbàcia perenne de la família de les umbellíferes Peucedanum ostruthium , de rizoma gruixut i tija dreta, amb fulles biternades de lòbuls ovals acuminats i serrats
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ imperatorial

■ imperatorial

adjectiu Relatiu o pertanyent a un emperador
Traducció