Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ imperatorialment

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">imperatorialment</title>

Partició sil·làbica: im_pe_ra_to_ri_al_ment
Etimologia: de imperatorial

adverbi Com a emperador, a tall d’emperador.

■ imperatorialment

adverbi Com a emperador, a tall d’emperador

■ imperceptibilitat

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">imperceptibilitat</title>

Etimologia: de imperceptible

femení Qualitat d’imperceptible.

■ imperceptibilitat

femení Qualitat d’imperceptible

■ imperceptible

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">imperceptible</title>

Etimologia: del b. ll. imperceptibĭlis, íd. 1a font: 1460, Roig

adjectiu No perceptible, que no es pot percebre.

■ imperceptible

adjectiu No perceptible, que no es pot percebre

■ imperceptiblement

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">imperceptiblement</title>

Etimologia: de imperceptible

adverbi D’una manera imperceptible.

■ imperceptiblement

adverbi D’una manera imperceptible

■ imperdible

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">imperdible</title>

Etimologia: de perdible

adjectiu Que no és susceptible d’ésser perdut.
adjectiu i femení o masculí indumentària Dit de l’agulla en forma de U allargada, la punta de la qual, després de clavada, es fica dins una cavitat que hi ha a l’altre extrem.

■ imperdible

adjectiu Que no és susceptible d’ésser perdut adjectiu i femení o masculí indumentària Dit de l’agulla en forma de U allargada, la punta de la qual, després de clavada, es fica dins una cavitat que hi ha a l’altre extrem

■ imperdonable

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">imperdonable</title>

Etimologia: de perdonable 1a font: s. XX, Oller

adjectiu Que no es pot perdonar.

■ imperdonable

adjectiu Que no es pot perdonar

■ imperdonablement

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">imperdonablement</title>

Etimologia: de imperdonable

adverbi D’una manera imperdonable.

■ imperdonablement

adverbi D’una manera imperdonable

■ imperfecció

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">imperfecció</title>

Partició sil·làbica: im_per_fec_ci_ó
Etimologia: del ll. imperfectio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull

femení

Qualitat d’imperfecte. La imperfecció del seu treball.
Allò que fa una cosa imperfecta.

■ imperfecció

femení Qualitat d’imperfecte La imperfecció del seu treball Allò que fa una cosa imperfecta

■ imperfectament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">imperfectament</title>

Etimologia: de imperfecte

adverbi D’una manera imperfecta.

■ imperfectament

adverbi D’una manera imperfecta

■ imperfecte

| imperfecta

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">imperfecte</title>

Compareu: imperfet
Etimologia: del ll. imperfectus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Llull

adjectiu Que no és perfecte.

■ imperfecte

| imperfecta

adjectiu Que no és perfecte