Es mostren 88939 resultats

ambientalisme


<title type="display">ambientalisme</title>

Partició sil·làbica: am_bi_en_ta_lis_me
masculí Moviment de defensa activa del medi ambient, especialment pel que fa a la conservació i a l’equilibri ecològic; ecologisme.

ambientalisme

masculí Moviment de defensa activa del medi ambient, especialment pel que fa a la conservació i a l’equilibri ecològic ecologisme
Gran Diccionari de la llengua catalana

ambientalista


<title type="display">ambientalista</title>

Partició sil·làbica: am_bi_en_ta_lis_ta
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a l’ambientalisme; ecologista.
  2. masculí i femení Seguidor de l’ambientalisme; ecologista.

ambientalista

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’ambientalisme ecologista masculí i femení Seguidor de l’ambientalisme ecologista
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ambientar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ambientar</title>

Partició sil·làbica: am_bi_en_tar
Etimologia: de ambient
    verb
  1. transitiu Situar en un ambient. Ambientar una òpera a l’antic Egipte.
  2. pronominal Adaptar-se, habituar-se, a un ambient. Ambientar-se a la vida barcelonina.
  3. transitiu Produir un ambient. Han ambientat molt bé la casa.

■ ambientar

verb transitiu Situar en un ambient Ambientar una òpera a l’antic Egipte pronominal Adaptar-se, habituar-se, a un ambient Ambientar-se a la vida barcelonina transitiu Produir un ambient Han ambientat molt bé la casa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ambientòleg
| ambientòloga

■ ambientòleg
| ambientòloga

masculí i femení ecologia Persona especialitzada en ciències ambientals
Gran Diccionari de la llengua catalana

ambigen
| ambígena


<title type="display">ambigen</title>

Etimologia: del ll. ambigĕnus, -a, -um ‘de doble gènere’
adjectiu botànica Dit del calze que té peces de dues menes, les exteriors sepaloides i les interiors petaloides.

ambigen
| ambígena

adjectiu botànica Dit del calze que té peces de dues menes, les exteriors sepaloides i les interiors petaloides
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ambigu
| ambigua


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ambigu</title>

Etimologia: del ll. ambiguus, -a, -um, íd., derivat de ambigĕre ‘estar en discussió’, i aquest derivat de agĕre ‘conduir’, amb prefix amb- ‘entorn’ 1a font: 1457
    adjectiu
  1. Que ofereix diferents sentits, que admet diferents interpretacions.
  2. gènere ambigu lingüística Gènere atribuït per la gramàtica tradicional als noms de cosa que hom pot usar indistintament en tots dos gèneres.

■ ambigu
| ambigua

adjectiu Que ofereix diferents sentits, que admet diferents interpretacions gènere ambigu lingüística Gènere atribuït per la gramàtica tradicional als noms de cosa que hom pot usar indistintament en tots dos gèneres
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ambigú

■ ambigú

plural ambigús masculí Àpat fred en què són servits tots els plats alhora Apartament d’un teatre, etc, on hom serveix aquests àpats
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ambiguament

■ ambiguament

adverbi D’una manera ambigua
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ambigüitat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ambigüitat</title>

Partició sil·làbica: am_bi_güi_tat
Etimologia: de ambigu 1a font: 1333
    femení
  1. Qualitat d’ambigu.
  2. genètica Fenomen genètic en què un triplet de nucleòtids o codó admet més d’una traducció.
  3. lingüística Qualitat d’una forma d’admetre diverses interpretacions semàntiques o funcionals.
  4. Mot o expressió ambigus.
  5. grau d’ambigüitat d’un teorema Nombre de demostracions diferents d’aquest teorema.

■ ambigüitat

femení Qualitat d’ambigu genètica Fenomen genètic en què un triplet de nucleòtids o codó admet més d’una traducció lingüística Qualitat d’una forma d’admetre diverses interpretacions semàntiques o funcionals Mot o expressió ambigus grau d’ambigüitat d’un teorema Nombre de demostracions diferents d’aquest teorema
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

ambiofonia


<title type="display">ambiofonia</title>

Partició sil·làbica: am_bi_o_fo_ni_a
Etimologia: del fr. ambiophonie, de ambi(ance) ‘ambient’ i phonie ‘-fonia’
femení electroacústica Conjunt de tècniques d’enregistrament i reproducció acústiques, mitjançant diversos canals de so, que intenten produir en l’oïdor una sensació el més semblant possible a la que hom experimenta a la sala de concerts.

ambiofonia

femení electroacústica Conjunt de tècniques d’enregistrament i reproducció acústiques, mitjançant diversos canals de so, que intenten produir en l’oïdor una sensació el més semblant possible a la que hom experimenta a la sala de concerts