Es mostren 88939 resultats

■ implicació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">implicació</title>

Partició sil·làbica: im_pli_ca_ci_ó
Etimologia: del ll. implicatio, -ōnis ‘entrellaçament, encadenament’ 1a font: 1696, DLac.
    femení
    1. Acció d’implicar;
    2. l’efecte.
  2. lògica Relació formal consistent en el fet que una idea o proposició n’implica una altra.

■ implicació

femení Acció d’implicar l’efecte lògica Relació formal consistent en el fet que una idea o proposició n’implica una altra
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ implicar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">implicar</title>

Etimologia: del ll. implicare ‘entrellaçar, embolicar’ 1a font: s. XIV, Eiximenis
    verb
  1. transitiu
    1. Contenir com a conseqüència, com a inferència natural. Que molts ho creguin no implica que hagi de ser veritat.
    2. Incloure en essència encara que no dit explícitament.
    3. això no implica Això no és obstacle.
    1. transitiu Comprometre (algú) en un afer, especialment delictuós; involucrar. Van implicar el noi en un afer de corrupció.
    2. pronominal Comprometre’s en alguna cosa. T’hi has d’implicar més, en aquesta feina.

■ implicar

verb transitiu Contenir com a conseqüència, com a inferència natural Que molts ho creguin no implica que hagi de ser veritat Incloure en essència encara que no dit explícitament això no implica Això no és obstacle transitiu Comprometre algú en un afer, especialment delictuós involucrar Van implicar el noi en un afer de corrupció pronominal Comprometre’s en alguna cosa T’hi has d’implicar més, en aquesta feina
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

implicatura

implicatura

femení lingüística Implicació que es dedueix a partir de convencions, del context o de màximes i principis conversacionals
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ implícit
| implícita

■ implícit
| implícita

adjectiu Dit d’allò que hom entén inclòs sense ésser expressat formalment, tàcitament comprès
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ implícitament

■ implícitament

adverbi D’una manera implícita
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ implorable

■ implorable

adjectiu Que pot ésser implorat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ imploració

■ imploració

femení Acció d’implorar l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ implorador
| imploradora

■ implorador
| imploradora

adjectiu Que implora
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ implorar

■ implorar

verb transitiu Demanar suplicant Implorava als soldats que el deixessin anar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ implosió


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">implosió</title>

Partició sil·làbica: im_plo_si_ó
Etimologia: mot de la terminologia lingüística format per oposició a explosió
    femení
  1. física i tecnologia Acció d’esbotzar-se, de rompre’s sobtadament de fora a dins, en cedir les parets d’un recipient sotmès a una pressió exterior superior a la interior.
  2. astrofísica Precipitació violenta de la matèria d’un astre cap al seu centre.
  3. fonètica, fonologia Primera fase de l’articulació d’un fonema oclusiu, caracteritzada per un moviment d’aproximació dels òrgans supraglòtics a l’estat específic o normal d’aquell fonema.

■ implosió

femení física i tecnologia Acció d’esbotzar-se, de rompre’s sobtadament de fora a dins, en cedir les parets d’un recipient sotmès a una pressió exterior superior a la interior astrofísica Precipitació violenta de la matèria d’un astre cap al seu centre fonètica, fonologia Primera fase de l’articulació d’un fonema oclusiu, caracteritzada per un moviment d’aproximació dels òrgans supraglòtics a l’estat específic o normal d’aquell fonema
Traducció