Es mostren 88939 resultats

■ improvació

■ improvació

femení Acció d’improvar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ improvar

■ improvar

verb transitiu No aprovar, reprovar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ improvatiu
| improvativa

■ improvatiu
| improvativa

adjectiu Que improva
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ improvís
| improvisa

■ improvís
| improvisa

adjectiu Que ve tot d’un cop sense que hom ho pugui preveure d’improvís locució adverbial Inesperadament, sense preparació
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ improvisable

■ improvisable

adjectiu Que hom pot improvisar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ improvisació

■ improvisació

femení Acció d’improvisar l’efecte música Execució musical espontània no codificada ni escrita teatre Invenció de diàleg en el curs d’una representació
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ improvisadament

■ improvisadament

adverbi D’una manera improvisada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ improvisador
| improvisadora

■ improvisador
| improvisadora

adjectiu i masculí i femení Que improvisa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ improvisament

■ improvisament

adverbi Sense poder-se preveure
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ improvisar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">improvisar</title>

Etimologia: de improvís 1a font: 1864, DLab.
    verb transitiu
  1. Fer alguna cosa tot d’un cop sense estudi ni preparació. Si s’espatlla, haurem d’improvisar una solució.
  2. música Tocar un instrument o cantar de manera espontània, sense una escriptura codificada.

■ improvisar

verb transitiu Fer alguna cosa tot d’un cop sense estudi ni preparació Si s’espatlla, haurem d’improvisar una solució música Tocar un instrument o cantar de manera espontània, sense una escriptura codificada
Informació complementària
Traducció