Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

■ impúdic

| impúdica

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">impúdic</title>

Etimologia: del ll. impudīcus, -a, -um, íd. 1a font: 1696, DLac.

adjectiu Mancat de pudor, que ofèn el pudor.

■ impúdic

| impúdica

adjectiu Mancat de pudor, que ofèn el pudor

■ impúdicament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">impúdicament</title>

Etimologia: de impúdic 1a font: s. XIV, Metge

adverbi D’una manera impúdica.

■ impúdicament

adverbi D’una manera impúdica

■ impudícia

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">impudícia</title>

Partició sil·làbica: im_pu_dí_ci_a
Etimologia: haplologia per impudicícia 1a font: 1696, DLac.

femení Impudicícia.

■ impudícia

femení Impudicícia

■ impudicícia

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">impudicícia</title>

Partició sil·làbica: im_pu_di_cí_ci_a
Etimologia: del ll. impudicitia, íd. 1a font: 1696, DLac.

femení Qualitat d’impúdic.

■ impudicícia

femení Qualitat d’impúdic

■ impudicitat

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">impudicitat</title>

Etimologia: de impúdic 1a font: 1917, DOrt.

femení Impudicícia.

■ impudicitat

femení Impudicícia

■ impudor

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">impudor</title>

Etimologia: de pudor¹

masculí Manca de pudor.

■ impudor

masculí Manca de pudor

■ impugnabilitat

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">impugnabilitat</title>

Etimologia: de impugnable

femení Qualitat d’impugnable.

■ impugnabilitat

femení Qualitat d’impugnable

■ impugnable

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">impugnable</title>

Etimologia: del ll. impugnabĭlis, íd.

adjectiu Que pot ésser impugnat.

■ impugnable

adjectiu Que pot ésser impugnat

■ impugnació

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">impugnació</title>

Partició sil·làbica: im_pug_na_ci_ó
Etimologia: del ll. impugnatio, -ōnis, íd. 1a font: 1337

femení

1. Acció d’impugnar;
2. l’efecte.
dret civil i dret processal Activitat encaminada a combatre la validesa o l’eficàcia d’un acte jurídic.

■ impugnació

femení Acció d’impugnar l’efecte dret civil i dret processal Activitat encaminada a combatre la validesa o l’eficàcia d’un acte jurídic

■ impugnador

| impugnadora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">impugnador</title>

Etimologia: del ll. impugnator, -ōris, íd. 1a font: s. XIV, Eiximenis

adjectiu i masculí i femení Que impugna.

■ impugnador

| impugnadora

adjectiu i masculí i femení Que impugna

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ impúdic | impúdica

■ impúdic | impúdica

■ impúdicament

■ impudícia

■ impudicícia

■ impudicitat

■ impudor

■ impugnabilitat

■ impugnable

■ impugnació

■ impugnador | impugnadora

■ impugnador | impugnadora

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ impúdic

| impúdica

■ impúdic

| impúdica

■ impugnador

| impugnadora

■ impugnador

| impugnadora

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia