Es mostren 88940 resultats

■ impugnador
| impugnadora

■ impugnador
| impugnadora

adjectiu i masculí i femení Que impugna
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ impugnant

■ impugnant

adjectiu i masculí i femení Impugnador
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ impugnar

■ impugnar

verb transitiu Combatre, refutar És una veritat que no pot ésser impugnada Impugnar una opinió dret Fer una impugnació
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ impugnatiu
| impugnativa

■ impugnatiu
| impugnativa

adjectiu Que tendeix a impugnar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ impujable

■ impujable

adjectiu Que no s’hi pot pujar inaccessible
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ impuls


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">impuls</title>

Etimologia: del ll. impulsus, -us, íd. 1a font: 1696, DLac.
    masculí
    1. Acció d’impel·lir.
    2. especialment mecànica Donada una força F(t) que actua sobre una partícula de massa m durant un interval T, magnitud definida per la fórmula I = ʃT0F(t)dt.
    3. impuls específic explosius i astronàutica Impuls mecànic per unitat de pes produït per un explosiu propulsor.
  2. figuradament
    1. Força que fa avançar, desenvolupar-se una activitat, una institució, etc.
    2. psicologia Tendència involuntària a executar un acte.
  3. electrònica Senyal elèctric de durada molt breu, de manera que presenta un augment, seguit d’una disminució brusca del seu valor.

■ impuls

masculí Acció d’impellir especialment mecànica Donada una força F t que actua sobre una partícula de massa m durant un interval T , magnitud definida per la fórmula I = ʃ T 0 F t dt impuls específic explosius i astronàutica Impuls mecànic per unitat de pes produït per un explosiu propulsor figuradament Força que fa avançar, desenvolupar-se una activitat, una institució, etc psicologia Tendència involuntària a executar un acte electrònica Senyal elèctric de durada molt breu, de manera que presenta un augment, seguit d’una disminució brusca del seu valor
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ impulsar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">impulsar</title>

Etimologia: del ll. impulsare, freqüentatiu de impellĕre ‘empènyer, xocar’ 1a font: s. XX, Ruyra
    verb transitiu
  1. impel·lir 1.
  2. figuradament
    1. Donar impuls a una activitat, una institució, etc. El govern ha aprovat un pla per impulsar l’economia del país.
    2. Moure a obrar, a fer alguna cosa. Encara no sé què l’impulsà a prendre aquesta decisió.

■ impulsar

verb transitiu impellir 1 figuradament Donar impuls a una activitat, una institució, etc El govern ha aprovat un pla per impulsar l’economia del país Moure a obrar, a fer alguna cosa Encara no sé què l’impulsà a prendre aquesta decisió
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ impulsió

■ impulsió

femení Acció d’impellir, impuls
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

impulsional

impulsional

adjectiu física Dit d’un procés que s’esdevé a impulsos Mode impulsional
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ impulsiu
| impulsiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">impulsiu</title>

Partició sil·làbica: im_pul_siu
Etimologia: del b. ll. impulsivus, -a, -um, íd. 1a font: s. XX, Liost
  1. adjectiu Que dona impuls. Força impulsiva.
    1. adjectiu i masculí i femení Que es deixa emportar pels impulsos naturals.
    2. adjectiu per extensió Un temperament impulsiu. Una acció impulsiva.

■ impulsiu
| impulsiva

adjectiu Que dona impuls Força impulsiva adjectiu i masculí i femení Que es deixa emportar pels impulsos naturals adjectiu per extensió Un temperament impulsiu Una acció impulsiva
Informació complementària
Traducció