Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Inhabilitar.
dret Declarar judicialment que (una persona) és impedida de governar-se per ella mateixa, per causa de malaltia o deficiència persistent de caràcter físic o psíquic, i determinar l’extensió i els límits de la seva capacitat d’obrar.

verb transitiu Inhabilitar dret Declarar judicialment que una persona és impedida de governar-se per ella mateixa, per causa de malaltia o deficiència persistent de caràcter físic o psíquic, i determinar l’extensió i els límits de la seva capacitat d’obrar

■ incapacitat¹

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">incapacitat</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. td. incapacĭtas, -ātis, íd.

femení

Condició d’incapaç, manca de capacitat.
dret civil Restricció de la capacitat d’obrar d’una persona.
relacions del treball Impossibilitat total o parcial d’efectuar un treball a causa d’un accident o d’una malaltia.
incapacitat mental Deficiència mental.

Vegeu també:

incapacitat²

■ incapacitat¹

femení Condició d’incapaç, manca de capacitat dret civil Restricció de la capacitat d’obrar d’una persona relacions del treball Impossibilitat total o parcial d’efectuar un treball a causa d’un accident o d’una malaltia incapacitat mental Deficiència mental Vegeu també incapacitat 2

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ incandescència

■ incandescent

■ incansable

■ incansablement

■ incantable

■ incanviable

■ incapaç

■ incapacitació

■ incapacitar

■ incapacitat1

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ incapacitat¹

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia