Es mostren 88940 resultats

■ incicatritzable

■ incicatritzable

adjectiu No cicatritzable
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ incidència


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">incidència</title>

Partició sil·làbica: in_ci_dèn_ci_a
Etimologia: del b. ll. incidentia, íd. 1a font: 1803, DEst.
    femení
    1. Acció d’incidir;
    2. l’efecte.
    1. Allò que sobrevé en el curs d’un afer, esdeveniment, etc. Són incidències de la vida.
    2. figuradament Repercussió, conseqüència que té una cosa sobre una altra. La incidència del consum d’alcohol en els accidents de trànsit.
    3. per incidència locució adverbial Incidentalment.
  3. Allò que sobrevé en el curs d’un afer i hi té connexió.
  4. Coincidència parcial entre dues figures.
  5. física
    1. Topada d’un projectil, d’una radiació, etc., sobre una superfície.
    2. angle d’incidència En incidir un projectil o una radiació sobre un punt d’una superfície, angle format per llur direcció de propagació i la normal a la superfície en el punt esmentat.
    3. punt d’incidència Vèrtex de l’angle d’incidència.
  6. angle d’incidència tecnologia Angle format per la superfície d’incidència de l’eina i la superfície de tall de la peça.
  7. grau d’incidència economia i dret fiscal Mesura en què un subjecte econòmic és afectat per l’acció fiscal.
  8. incidència de l’impost economia i dret fiscal Repercussió efectiva de la imposició fiscal.

■ incidència

femení Acció d’incidir l’efecte Allò que sobrevé en el curs d’un afer, esdeveniment, etc Són incidències de la vida figuradament Repercussió, conseqüència que té una cosa sobre una altra La incidència del consum d’alcohol en els accidents de trànsit per incidència locució adverbial Incidentalment Allò que sobrevé en el curs d’un afer i hi té connexió Coincidència parcial entre dues figures física Topada d’un projectil, d’una radiació, etc, sobre una superfície angle d’incidència En incidir un projectil o una radiació sobre un punt d’una superfície, angle format per llur direcció de propagació…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ incident


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">incident</title>

Etimologia: del ll. incidens, -ntis, participi pres. de incidĕre ‘caure dins’ 1a font: 1696, DLac.
    1. adjectiu Que sobrevé accessòriament.
    2. masculí Petit esdeveniment que sobrevé, especialment que interromp més o menys el curs d’un altre.
    3. masculí Esdeveniment accessori en una obra dramàtica, una narració, etc.
  2. masculí dret processal Qüestió sobrevinguda en un procés i que ha d’ésser decidida separadament de l’afer principal, bé que hi sigui relacionada.
  3. adjectiu gramàtica
    1. Dit de la proposició que equival a un parèntesi.
    2. Dit de la proposició de relatiu explicativa.
  4. adjectiu física Dit del projectil, l’ona, el raig que incideix sobre una superfície.

■ incident

adjectiu Que sobrevé accessòriament masculí Petit esdeveniment que sobrevé, especialment que interromp més o menys el curs d’un altre masculí Esdeveniment accessori en una obra dramàtica, una narració, etc masculí dret processal Qüestió sobrevinguda en un procés i que ha d’ésser decidida separadament de l’afer principal, bé que hi sigui relacionada adjectiu gramàtica Dit de la proposició que equival a un parèntesi Dit de la proposició de relatiu explicativa adjectiu física Dit del projectil, l’ona, el raig que incideix sobre una superfície
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ incidental

■ incidental

adjectiu Incident, que sobrevé accessòriament, fortuït música Dit de la música escrita per illustrar o acompanyar una representació teatral
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ incidentalment

■ incidentalment

adverbi D’una manera incidental
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ incidentment

■ incidentment

adverbi Per incidència, incidentalment
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ incidir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">incidir</title>

Etimologia: del ll. incidĕre ‘caure dins’ 1a font: 1803, DEst.
    verb intransitiu
  1. antigament Incórrer en un error, una falta, etc.
  2. antigament Sobrevenir, produir-se, plantejar-se accessòriament o fortuïtament.
  3. física Topar un projectil, una radiació, etc., sobre una superfície.
  4. Repercutir, una cosa, en una altra. L’augment dels preus incidí positivament en l’economia del país.

■ incidir

verb intransitiu antigament Incórrer en un error, una falta, etc antigament Sobrevenir, produir-se, plantejar-se accessòriament o fortuïtament física Topar un projectil, una radiació, etc, sobre una superfície Repercutir, una cosa, en una altra L’augment dels preus incidí positivament en l’economia del país
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ incinerable

■ incinerable

adjectiu Que pot ésser incinerat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ incineració

■ incineració

femení Acció d’incinerar l’efecte especialment etnologia i religió Acció d’incinerar el cos d’un mort
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

incinerador
| incineradora


<title type="display">incinerador</title>

Etimologia: de incinerar
  1. adjectiu
    1. Que incinera. Pobles incineradors.
    2. planta incineradora (o simplement incineradora) Planta industrial destinada a la incineració de substàncies orgàniques.
  2. masculí tecnologia Forn emprat per a incinerar.

incinerador
| incineradora

adjectiu Que incinera Pobles incineradors planta incineradora o simplement incineradora Planta industrial destinada a la incineració de substàncies orgàniques masculí tecnologia Forn emprat per a incinerar
Traducció