Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 89001 resultats

■ -úrgia

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">-úrgia</title>

Forma sufixada del mot grec érgon, que significa ‘treball’, ‘obra’. Ex.: metal·lúrgia.

■ -úrgia

Forma sufixada del mot grec érgon , que significa ‘treball’, ‘obra’ Ex metallúrgia

■ -úria¹

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">-úria</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Forma sufixada del mot grec oũron, que significa ‘orina’. Ex.: hematúria.

Vegeu també:
-úria²

■ -úria¹

Forma sufixada del mot grec oũron , que significa ‘orina’ Ex hematúria Vegeu també -úria 2

-úria²

<title type="display">-úria</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Sufix, del llatí -ura, que significa ‘qualitat de’. Ex.: blancúria, foscúria.

Vegeu també:
-úria¹

-úria²

Sufix, del llatí -ura , que significa ‘qualitat de’ Ex blancúria, foscúria Vegeu també -úria 1

-ut

| -uda

<title type="display">-ut</title>

Sufix, del llatí -utus, -a, que indica abundància. Ex.: banyut, llanut, molsut, gruixut, saberut.

-ut

| -uda

Sufix, del llatí -utus, -a , que indica abundància Ex banyut, llanut, molsut, gruixut, saberut

■ -valent

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">-valent</title>

Forma sufixada del mot llatí valens, -ntis ‘que té força’, que indica la valència d’un element o d’un radical químics. Ex.: univalent, monovalent, bivalent.

■ -valent

Forma sufixada del mot llatí valens, -ntis ‘que té força’, que indica la valència d’un element o d’un radical químics Ex univalent, monovalent, bivalent

■ -vor

| -vora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">-vor</title>

Forma sufixada del mot llatí vorare ‘devorar’, que significa ‘que s’alimenta habitualment de la cosa designada pel primitiu’. Ex.: carnívor, herbívor.

■ -vor

| -vora

Forma sufixada del mot llatí vorare ‘devorar’, que significa ‘que s’alimenta habitualment de la cosa designada pel primitiu’ Ex carnívor, herbívor

-xera

<title type="display">-xera</title>

Forma sufixada del mot grec xerós, que significa ‘sec’, ‘eixut’, ‘àrid’. Ex.: fil·loxera.

-xera

Forma sufixada del mot grec xerós , que significa ‘sec’, ‘eixut’, ‘àrid’ Ex filloxera

■ -zoic

| -zoica

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">-zoic</title>

Forma sufixada del mot grec zō͂on, que significa ‘animal’. Ex.: paleozoic.

■ -zoic

| -zoica

Forma sufixada del mot grec zō͂on , que significa ‘animal’ Ex paleozoic

-zoide

<title type="display">-zoide</title>

Forma sufixada del mot grec zō͂on, que significa ‘animal’. Ex.: espermatozoide.

-zoide

Forma sufixada del mot grec zō͂on , que significa ‘animal’ Ex espermatozoide

-zoisme

<title type="display">-zoisme</title>

Forma sufixada del mot grec zō͂on, que significa ‘animal’. Ex.: hilozoisme.

-zoisme

Forma sufixada del mot grec zō͂on , que significa ‘animal’ Ex hilozoisme

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ -úrgia

■ -úria1

-úria2

-ut | -uda

-ut | -uda

■ -valent

■ -vor | -vora

■ -vor | -vora

-xera

■ -zoic | -zoica

■ -zoic | -zoica

-zoide

-zoisme

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ -úria¹

-úria²

-ut

| -uda

-ut

| -uda

■ -vor

| -vora

■ -vor

| -vora

■ -zoic

| -zoica

■ -zoic

| -zoica

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia