Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

■ incobrable

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">incobrable</title>

Etimologia: de cobrable

adjectiu Que hom no pot cobrar.

■ incoercibilitat

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">incoercibilitat</title>

Partició sil·làbica: in_co_er_ci_bi_li_tat
Etimologia: de incoercible

femení Qualitat d’incoercible.

■ incoercible

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">incoercible</title>

Partició sil·làbica: in_co_er_ci_ble
Etimologia: de coercible

adjectiu No coercible.

■ incogitable

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">incogitable</title>

Etimologia: del ll. incogitabĭlis, íd. 1a font: s. XIV, Eiximenis

adjectiu No cogitable, inconcebible.

■ incogitadament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">incogitadament</title>

Etimologia: de incogitat 1a font: 1490, Tirant

adverbi Impensadament.

■ incogitat

| incogitada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">incogitat</title>

Etimologia: del ll. incogitatus, -a, -um, íd. 1a font: 1490, Tirant

adjectiu Impensat.

■ incogitat

| incogitada

adjectiu Impensat

■ incògnit

| incògnita

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">incògnit</title>

Etimologia: del ll. incognĭtus, -a, -um, íd. 1a font: 1803, DEst.

1. adjectiu i masculí i femení No conegut. Ell era allí una persona incògnita.
2. d’incògnit locució adverbial Volent passar desapercebut, defugint d’ésser tractat com li correspon. El rei viatjava d’incògnit.
femení figuradament Causa, raó, oculta d’un fet que hom examina.
femení matemàtiques
1. Variable d’una equació.
2. aïllar una incògnita Fer que figuri tota sola en un dels membres de l’equació.

■ incògnit

| incògnita

adjectiu i masculí i femení No conegut Ell era allí una persona incògnita d’incògnit locució adverbial Volent passar desapercebut, defugint d’ésser tractat com li correspon El rei viatjava d’incògnit femení figuradament Causa, raó, oculta d’un fet que hom examina femení matemàtiques Variable d’una equació aïllar una incògnita Fer que figuri tota sola en un dels membres de l’equació

■ incògnitament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">incògnitament</title>

Etimologia: de incògnit

adverbi D’una manera incògnita.

■ incògnitament

adverbi D’una manera incògnita

■ incognoscible

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">incognoscible</title>

Etimologia: del ll. td. incognoscibĭlis, íd.

adjectiu No cognoscible.

■ incognoscible

adjectiu No cognoscible

■ incoherència

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">incoherència</title>

Partició sil·làbica: in_co_he_rèn_ci_a
Etimologia: de incoherent

femení Manca de coherència, qualitat d’incoherent.

■ incoherència

femení Manca de coherència, qualitat d’incoherent

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ incobrable

■ incoercibilitat

■ incoercible

■ incogitable

■ incogitadament

■ incogitat | incogitada

■ incogitat | incogitada

■ incògnit | incògnita

■ incògnit | incògnita

■ incògnitament

■ incognoscible

■ incoherència

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ incogitat

| incogitada

■ incogitat

| incogitada

■ incògnit

| incògnita

■ incògnit

| incògnita

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia