Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

■ incompleció

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">incompleció</title>

Partició sil·làbica: in_com_ple_ci_ó
Etimologia: de compleció

femení Manca de compleció.

■ incompleció

femení Manca de compleció

■ incomplet

| incompleta

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">incomplet</title>

Etimologia: del ll. incompletus, -a, -um, íd.

adjectiu No complet.

■ incomplet

| incompleta

adjectiu No complet

■ incompletament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">incompletament</title>

Etimologia: de incomplet

adverbi D’una manera incompleta.

■ incompletament

adverbi D’una manera incompleta

■ incomplex

| incomplexa

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">incomplex</title>

Etimologia: del b. ll. incomplexus, -a, -um, íd.

adjectiu No complex.

■ incomplex

| incomplexa

adjectiu No complex

■ incomplexitat

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">incomplexitat</title>

Etimologia: de incomplex

femení Qualitat d’incomplex.

■ incomplexitat

femení Qualitat d’incomplex

■ incompliment

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">incompliment</title>

Etimologia: de incomplir

masculí

Acció d’incomplir;
l’efecte.

■ incompliment

masculí Acció d’incomplir l’efecte

■ incomplir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">incomplir</title>

Etimologia: de complir 1a font: s. XX, Ruyra

verb transitiu [p p incomplert -a o incomplit -ida] Deixar de complir. El van acomiadar per incomplir les seves obligacions.

■ incomplir

verb transitiu p p incomplert -a o incomplit -ida Deixar de complir El van acomiadar per incomplir les seves obligacions

■ incomponible

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">incomponible</title>

Etimologia: de componible

adjectiu No componible.

■ incomponible

adjectiu No componible

■ incomportable

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">incomportable</title>

Etimologia: de comportable 1a font: s. XIV, Pere III

adjectiu antigament No comportable.

■ incomportable

adjectiu antigament No comportable

■ incomportablement

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">incomportablement</title>

Etimologia: de incomportable

adverbi D’una manera incomportable.

■ incomportablement

adverbi D’una manera incomportable

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ incompleció

■ incomplet | incompleta

■ incomplet | incompleta

■ incompletament

■ incomplex | incomplexa

■ incomplex | incomplexa

■ incomplexitat

■ incompliment

■ incomplir

■ incomponible

■ incomportable

■ incomportablement

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ incomplet

| incompleta

■ incomplet

| incompleta

■ incomplex

| incomplexa

■ incomplex

| incomplexa

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia