Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Cometre un delicte, un error, etc. Va incórrer en una falta gravíssima.
Posar-se en el cas d’haver de sofrir un càstig, un blasme, etc., per un delicte, un error, etc.

■ incórrer

verb intransitiu Cometre un delicte, un error, etc Va incórrer en una falta gravíssima Posar-se en el cas d’haver de sofrir un càstig, un blasme, etc, per un delicte, un error, etc

incorriment

<title type="display">incorriment</title>

masculí antigament Acció d’incórrer.

incorriment

masculí antigament Acció d’incórrer

■ incorrupció

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">incorrupció</title>

Partició sil·làbica: in_cor_rup_ci_ó
Etimologia: del ll. incorruptio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull

femení Qualitat d’incorrupte.

■ incorrupció

femení Qualitat d’incorrupte

■ incorruptament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">incorruptament</title>

Etimologia: de incorrupte

adverbi Sense corrupció.

■ incorruptament

adverbi Sense corrupció

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ incorrectament

■ incorrecte | incorrecta

■ incorrecte | incorrecta

■ incorregibilitat

■ incorregible

■ incorregiblement

incorrelat | incorrelada

incorrelat | incorrelada

■ incórrer

incorriment

■ incorrupció

■ incorruptament

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ incorrecte

| incorrecta

■ incorrecte

| incorrecta

incorrelat

| incorrelada

incorrelat

| incorrelada

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia