Es mostren 88940 resultats

■ increpatori
| increpatòria

■ increpatori
| increpatòria

adjectiu Relatiu o pertanyent a la increpació Que enclou una increpació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ incriminable

■ incriminable

adjectiu dret processal Que pot ésser incriminat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ incriminació

■ incriminació

femení dret processal Acció d’incriminar l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ incriminar

■ incriminar

verb transitiu dret processal Declarar criminal, culpable Inculpar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

incristal·litzable

incristal·litzable

adjectiu No cristallitzable
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ incruent
| incruenta

■ incruent
| incruenta

adjectiu No cruent
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ incrustable

■ incrustable

adjectiu Que pot ésser incrustat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ incrustació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">incrustació</title>

Partició sil·làbica: in_crus_ta_ci_ó
Etimologia: del ll. incrustatio, -ōnis, íd. 1a font: 1868, DLCo.
    femení
    1. Acció d’incrustar o incrustar-se;
    2. l’efecte.
  2. oficis manuals i art
    1. Acció d’adornar alguna cosa amb pedres, metalls, etc., encastats en entallaments practicats a la superfície.
    2. Pedra, metall, etc., incrustat en un objecte.
  3. paleontologia Mode de fossilització d’un cos orgànic vegetal o animal en contacte amb una substància mineral calcària o silícia.
  4. química industrial Dipòsit salí que es forma en les superfícies de tubs, recipients, etc., per la precipitació de les sals presents en els líquids que condueixen, que contenen, etc.
  5. televisió Tècnica electrònica que hom utilitza en televisió i vídeo, que consisteix a superposar part d’una imatge en una zona d’una altra imatge, utilitzant com a element discriminant un color determinat, habitualment el blau.

■ incrustació

femení Acció d’incrustar o incrustar-se l’efecte oficis manuals i art Acció d’adornar alguna cosa amb pedres, metalls, etc, encastats en entallaments practicats a la superfície Pedra, metall, etc, incrustat en un objecte paleontologia Mode de fossilització d’un cos orgànic vegetal o animal en contacte amb una substància mineral calcària o silícia química industrial Dipòsit salí que es forma en les superfícies de tubs, recipients, etc, per la precipitació de les sals presents en els líquids que condueixen, que contenen, etc televisió Tècnica electrònica que hom utilitza en televisió i vídeo,…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ incrustant

■ incrustant

adjectiu Que produeix incrustacions
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ incrustar

■ incrustar

verb transitiu Formar com una crosta a la superfície d’una cosa pronominal El rovell s’ha incrustat al ferro transitiu art Fer una incrustació
Informació complementària
Traducció