Es mostren 88940 resultats

■ indicció


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">indicció</title>

Partició sil·làbica: in_dic_ci_ó
Etimologia: del ll. indictio, -ōnis, íd. 1a font: 1803, DEst.
    femení
  1. Convocació a una celebració, especialment eclesiàstica (concili, jubileu, etc.).
  2. cronologia
    1. Període cronològic de quinze anys, esdevingut, des del segle IV, una de les notes cronològiques més importants en els documents.
    2. Cadascun dels quinze anys del període d’indicció.

■ indicció

femení Convocació a una celebració, especialment eclesiàstica concili, jubileu, etc cronologia Període cronològic de quinze anys, esdevingut, des del segle IV, una de les notes cronològiques més importants en els documents Cadascun dels quinze anys del període d’indicció
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ indicet
| indiceta

■ indicet
| indiceta

adjectiu i masculí i femení història Indiget
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ indici

■ indici

masculí Signe que permet de presumir una cosa amb algun fonament
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ indiciar

■ indiciar

verb transitiu Donar indicis d’alguna cosa, indicar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ indiciari
| indiciària

■ indiciari
| indiciària

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’indici Que dona indicis
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ indicibilitat

■ indicibilitat

femení Qualitat d’indicible
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ indicible

■ indicible

adjectiu Que hom no pot dir o explicar, especialment per manca de paraules adequades a la seva natura, intensitat, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ indiciblement

■ indiciblement

adverbi D’una manera indicible
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ indicolita

■ indicolita

femení mineralogia Varietat de turmalina de color blau d’indi
Gran Diccionari de la llengua catalana

índid
| índida


<title type="display">índid</title>

    antropologia física
  1. masculí i femení Individu de la raça índida.
  2. adjectiu Relatiu o pertanyent a la raça índida.
  3. raça índida Raça del grup leucoderm integrada per individus dolicocèfals, de talla elevada, pell bruna i nas rectilini. Ocupa bàsicament l’Iran, el nord de l’Afganistan i el nord de l’Índia.

índid
| índida

antropologia física masculí i femení Individu de la raça índida adjectiu Relatiu o pertanyent a la raça índida raça índida Raça del grup leucoderm integrada per individus dolicocèfals, de talla elevada, pell bruna i nas rectilini Ocupa bàsicament l’Iran, el nord de l’Afganistan i el nord de l’Índia