Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

■ indigerible

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">indigerible</title>

Etimologia: de digerible

adjectiu No digerible.

■ indigerible

adjectiu No digerible

■ indigest

| indigesta

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">indigest</title>

Etimologia: del ll. indigestus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Torcimany

adjectiu

Que no és digerit o és digerit difícilment.
figuradament Un llibre indigest.

■ indigest

| indigesta

adjectiu Que no és digerit o és digerit difícilment figuradament Un llibre indigest

■ indigestar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">indigestar-se</title>

Etimologia: de indigest

verb

pronominal

No ésser digerit un aliment determinat. Se’m van indigestar les ostres.
Sofrir indigestió. Va sopar massa i es va indigestar.

■ indigestar-se

verb pronominal No ésser digerit un aliment determinat Se’m van indigestar les ostres Sofrir indigestió Va sopar massa i es va indigestar

■ indigestibilitat

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">indigestibilitat</title>

Etimologia: de digestibilitat

femení Qualitat d’indigestible o indigerible.

■ indigestibilitat

femení Qualitat d’indigestible o indigerible

■ indigestible

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">indigestible</title>

Etimologia: del ll. indegistibĭlis, íd.

adjectiu Indigerible.

■ indigestible

adjectiu Indigerible

■ indigestió

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">indigestió</title>

Partició sil·làbica: in_di_ges_ti_ó
Etimologia: del ll. indigestio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull

femení Trastorn transitori produït per la digestió deficient d’algun menjar.

■ indigestió

femení Trastorn transitori produït per la digestió deficient d’algun menjar

■ indiget

| indigeta

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">indiget</title>

adjectiu Relatiu o pertanyent als indigets.
masculí i femení història Individu d’un poble preromà, ibèric, que habitava a l’Empordà.

■ indiget

| indigeta

adjectiu Relatiu o pertanyent als indigets masculí i femení història Individu d’un poble preromà, ibèric, que habitava a l’Empordà

■ indignació

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">indignació</title>

Partició sil·làbica: in_dig_na_ci_ó
Etimologia: del ll. indignatio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Pere III

femení

Acció d’indignar-se;
l’efecte.

■ indignació

femení Acció d’indignar-se l’efecte

■ indignament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">indignament</title>

Etimologia: de indigne 1a font: 1490, Tirant

adverbi D’una manera indigna.

■ indignament

adverbi D’una manera indigna

■ indignant

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">indignant</title>

Etimologia: del ll. indignans, -ntis, participi pres. de indignari ‘indignar-se’

adjectiu Que indigna.

■ indignant

adjectiu Que indigna

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ indigerible

■ indigest | indigesta

■ indigest | indigesta

■ indigestar-se

■ indigestibilitat

■ indigestible

■ indigestió

■ indiget | indigeta

■ indiget | indigeta

■ indignació

■ indignament

■ indignant

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ indigest

| indigesta

■ indigest

| indigesta

■ indiget

| indigeta

■ indiget

| indigeta

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia