Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

■ indiscernible

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">indiscernible</title>

Etimologia: de discernible

adjectiu

No discernible.
principi dels indiscernibles filosofia Principi bàsic de la filosofia leibniziana segons el qual dos éssers reals es diferencien sempre per uns trets intrínsecs i no pas únicament per llur ubicació espaciotemporal.

■ indiscernible

adjectiu No discernible principi dels indiscernibles filosofia Principi bàsic de la filosofia leibniziana segons el qual dos éssers reals es diferencien sempre per uns trets intrínsecs i no pas únicament per llur ubicació espaciotemporal

■ indiscerniblement

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">indiscerniblement</title>

Etimologia: de indiscernible

adverbi D’una manera indiscernible.

■ indiscerniblement

adverbi D’una manera indiscernible

■ indisciplina

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">indisciplina</title>

Etimologia: del ll. indisciplīna, íd.

femení Manca de disciplina.

■ indisciplina

femení Manca de disciplina

■ indisciplinable

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">indisciplinable</title>

Etimologia: de indisciplinar-se

adjectiu No disciplinable.

■ indisciplinable

adjectiu No disciplinable

■ indisciplinadament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">indisciplinadament</title>

Etimologia: de indisciplinat

adverbi Mancant a la disciplina.

■ indisciplinadament

adverbi Mancant a la disciplina

■ indisciplinar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">indisciplinar</title>

Etimologia: de indisciplina

verb

transitiu Fer que (algú) manqui a la disciplina. L’anunci de nous exàmens va indisciplinar els alumnes.
pronominal Mancar a la disciplina.

■ indisciplinar

verb transitiu Fer que algú manqui a la disciplina L’anunci de nous exàmens va indisciplinar els alumnes pronominal Mancar a la disciplina

■ indisciplinat

| indisciplinada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">indisciplinat</title>

Etimologia: de indisciplinar-se

adjectiu i masculí i femení Mancat de disciplina.

■ indisciplinat

| indisciplinada

adjectiu i masculí i femení Mancat de disciplina

■ indiscreció

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">indiscreció</title>

Partició sil·làbica: in_dis_cre_ci_ó
Etimologia: del ll. td. indiscretio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Eiximenis

femení

Manca de discreció, qualitat d’indiscret. La seva indiscreció no té límits.
Acció o paraula indiscreta. Han comès una indiscreció.

■ indiscreció

femení Manca de discreció, qualitat d’indiscret La seva indiscreció no té límits Acció o paraula indiscreta Han comès una indiscreció

■ indiscret

| indiscreta

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">indiscret</title>

Etimologia: del ll. indiscretus, -a, -um, íd. 1a font: 1460, Roig

adjectiu i masculí i femení Mancat de discreció.

■ indiscret

| indiscreta

adjectiu i masculí i femení Mancat de discreció

■ indiscretament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">indiscretament</title>

Etimologia: de indiscret 1a font: s. XV, Roís

adverbi D’una manera indiscreta, sense discreció.

■ indiscretament

adverbi D’una manera indiscreta, sense discreció