Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

■ individualisme

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">individualisme</title>

Partició sil·làbica: in_di_vi_du_a_lis_me
Etimologia: de individual

masculí

Qualitat d’individualista.
1. Actitud consistent a no pensar sinó en si mateix, a no assumir les pròpies obligacions socials o de solidaritat.
2. Doctrina que propugna aquesta actitud.
filosofia Doctrina o teoria segons la qual l’individu és el patró bàsic de la realitat o el fonament de tot valor o norma.
sociologia
1. Teoria que propugna, contra l’estatisme, la promoció de la iniciativa privada i la supressió parcial o total de la intervenció de l’estat.
2. Teoria segons la qual la societat ha d’ésser ordenada al bé comú dels individus.

■ individualisme

masculí Qualitat d’individualista Actitud consistent a no pensar sinó en si mateix, a no assumir les pròpies obligacions socials o de solidaritat Doctrina que propugna aquesta actitud filosofia Doctrina o teoria segons la qual l’individu és el patró bàsic de la realitat o el fonament de tot valor o norma sociologia Teoria que propugna, contra l’estatisme, la promoció de la iniciativa privada i la supressió parcial o total de la intervenció de l’estat Teoria segons la qual la societat ha d’ésser ordenada al bé comú dels individus

■ individualista

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">individualista</title>

Partició sil·làbica: in_di_vi_du_a_lis_ta
Etimologia: de individual

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’individualisme.
masculí i femení Seguidor de l’individualisme, persona que actua segons aquesta actitud.
adjectiu i masculí i femení Que obra independentment, no mirant sinó el seu interès.

■ individualista

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’individualisme masculí i femení Seguidor de l’individualisme, persona que actua segons aquesta actitud adjectiu i masculí i femení Que obra independentment, no mirant sinó el seu interès

■ individualitat

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">individualitat</title>

Partició sil·làbica: in_di_vi_du_a_li_tat
Etimologia: del b. ll. individualĭtas, -ātis, íd. 1a font: 1696, DLac.

femení

Qualitat d’individual.
Allò que constitueix l’individu.
Conjunt de trets característics d’un individu.

■ individualitat

femení Qualitat d’individual Allò que constitueix l’individu Conjunt de trets característics d’un individu

■ individualització

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">individualització</title>

Partició sil·làbica: in_di_vi_du_a_lit_za_ci_ó
Etimologia: de individualitzar

femení

Acció d’individualitzar;
l’efecte.

■ individualització

femení Acció d’individualitzar l’efecte

■ individualitzar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">individualitzar</title>

Partició sil·làbica: in_di_vi_du_a_lit_zar
Etimologia: de individual 1a font: 1696, DLac.

verb

transitiu

Distingir una cosa d’altres per qualitats peculiars. Individualitzar una nova espècie animal.
particularitzar 1.

■ individualitzar

verb transitiu Distingir una cosa d’altres per qualitats peculiars Individualitzar una nova espècie animal particularitzar 1

■ individualment

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">individualment</title>

Partició sil·làbica: in_di_vi_du_al_ment
Etimologia: de individual

adverbi

D’una manera individual.
Individu per individu.

■ individualment

adverbi D’una manera individual Individu per individu

■ individuar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">individuar</title>

Partició sil·làbica: in_di_vi_du_ar
Etimologia: del b. ll. individuare, íd. 1a font: s. XIV, Llull

verb

transitiu

Dotar d’individualitat.
Individualitzar.

■ individuar

verb transitiu Dotar d’individualitat Individualitzar

■ individuïtat

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">individuïtat</title>

Partició sil·làbica: in_di_vi_du_ï_tat
Etimologia: del ll. td. individuĭtas, -ātis, íd. 1a font: s. XIV, Llull

femení Qualitat individual; particularitat.

■ individuïtat

femení Qualitat individual particularitat

■ indivís

| indivisa

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">indivís</title>

Etimologia: del ll. indivisus, -a, -um, íd. 1a font: 1434

adjectiu

No dividit en parts, que no es divideix.
lògica Dit de la proposició en què el predicat afecta el subjecte pres com un tot.

■ indivís

| indivisa

adjectiu No dividit en parts, que no es divideix lògica Dit de la proposició en què el predicat afecta el subjecte pres com un tot

■ indivisament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">indivisament</title>

Etimologia: de indivís

adverbi Sense divisió en parts.

■ indivisament

adverbi Sense divisió en parts