Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

■ inextricablement

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">inextricablement</title>

Partició sil·làbica: in_ex_tri_ca_ble_ment
Etimologia: de inextricable

adverbi D’una manera inextricable.

■ inextricablement

adverbi D’una manera inextricable

inf.

<title type="display">inf.</title>

abreviatura

inferior.
gramàtica infinitiu.

inf.

abreviatura inferior gramàtica infinitiu

■ infactible

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">infactible</title>

Etimologia: de factible

adjectiu No factible.

■ infactible

adjectiu No factible

■ infal·libilitat

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">infal·libilitat</title>

Etimologia: del b. ll. infallibilĭtas, -ātis, íd. 1a font: 1696, DLac.

femení

Qualitat d’infal·lible.
catolicisme Prerrogativa de l’Església en virtut de la qual aquesta és preservada d’error en les matèries de fe que el magisteri jeràrquic proposa com a dogma.

■ infal·libilitat

femení Qualitat d’infallible catolicisme Prerrogativa de l’Església en virtut de la qual aquesta és preservada d’error en les matèries de fe que el magisteri jeràrquic proposa com a dogma

■ infal·lible

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">infal·lible</title>

Etimologia: del b. ll. infallibĭlis, íd. 1a font: 1490, Tirant

adjectiu

No susceptible de caure en error.
Que no pot fallir o fallar; segur, cert.

■ infal·lible

adjectiu No susceptible de caure en error Que no pot fallir o fallar segur, cert

■ infal·liblement

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">infal·liblement</title>

Etimologia: de infal·lible

adverbi D’una manera infal·lible.

■ infal·liblement

adverbi D’una manera infallible

■ infalsificable

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">infalsificable</title>

Etimologia: de falsificable

adjectiu No falsificable.

■ infalsificable

adjectiu No falsificable

■ infamació

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">infamació</title>

Partició sil·làbica: in_fa_ma_ci_ó
Etimologia: del ll. td. infamatio, -ōnis, íd.

femení

Acció d’infamar;
l’efecte.

■ infamació

femení Acció d’infamar l’efecte

■ infamador

| infamadora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">infamador</title>

Etimologia: del ll. td. infamator, -ōris, íd. 1a font: 1696, DLac.

adjectiu i masculí i femení Que infama.

■ infamador

| infamadora

adjectiu i masculí i femení Que infama

■ infamant

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">infamant</title>

Etimologia: del ll. infamans, -ntis, participi pres. de infamare‘ infamar’

adjectiu Que infama. Pena infamant.

■ infamant

adjectiu Que infama Pena infamant