Es mostren 88939 resultats

■ infamar

■ infamar

verb transitiu Llevar la fama, el bon nom, cobrir d’ignomínia Cercà d’infamar-lo amb les seves calúmnies
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ infamat
| infamada

■ infamat
| infamada

adjectiu Que sofreix infamació heràldica Dit de l’animal, generalment el lleó i l’àguila, representat sense cua
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ infamatori
| infamatòria

■ infamatori
| infamatòria

adjectiu Que tendeix a infamar Libel infamatori
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ infame

■ infame

adjectiu Digne d’infàmia, notòriament vil, detestable És un home infame per extensió Una infame calúmnia Una actitud infame
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ infamement

■ infamement

adverbi Amb infàmia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ infàmia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">infàmia</title>

Partició sil·làbica: in_fà_mi_a
Etimologia: del ll. infamia, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Blasme públic per quelcom de deshonorant. Els traïdors mereixen infàmia. Caure en infàmia.
    1. Acte que mereix la infàmia, grossa maldat, vilesa. Ha comès una gran infàmia.
    2. La infàmia de la seva acció.

■ infàmia

femení Blasme públic per quelcom de deshonorant Els traïdors mereixen infàmia Caure en infàmia Acte que mereix la infàmia, grossa maldat, vilesa Ha comès una gran infàmia La infàmia de la seva acció
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ infància


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">infància</title>

Partició sil·làbica: in_fàn_ci_a
Etimologia: del ll. infantia ‘incapacitat de parlar, infància’ 1a font: s. XVI
    femení
    1. fisiologia i psicologia Període de la vida que comprèn des del naixement fins a l’adolescència.
    2. figuradament El primer període d’existència d’una cosa susceptible de desenvolupament. La infància d’una llengua literària. La infància de la civilització.
  2. Conjunt dels infants. Festes per a la infància.
  3. evangelis de la infància Bíblia Nom donat als dos conjunts de narracions, incloses en l’Evangeli de Mateu i en el de Lluc, sobre el naixement i la infància de Jesús.

■ infància

femení fisiologia i psicologia Període de la vida que comprèn des del naixement fins a l’adolescència figuradament El primer període d’existència d’una cosa susceptible de desenvolupament La infància d’una llengua literària La infància de la civilització Conjunt dels infants Festes per a la infància evangelis de la infància Bíblia Nom donat als dos conjunts de narracions, incloses en l’Evangeli de Mateu i en el de Lluc, sobre el naixement i la infància de Jesús
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ infançó

■ infançó

masculí història Al regne d’Aragó, membre de l’estament militar inferior en grau al ric home
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ infant


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">infant</title>

Etimologia: del ll. infans, -ntis ‘que no parla; nen petit’, der. de fari ‘parlar’; en el sentit de ‘soldat de peu’, de l’it. fante ‘minyó, mosso’ 1a font: s. XIII, Desclot
    masculí
    1. fisiologia i psicologia Persona que està en la infància.
    2. ésser (algú) un infant Tenir, una persona gran, el candor, la ingenuïtat, etc., d’un infant.
    3. infant de mamella (o de pit) Infant que encara mama; nodrissó, criançó.
  2. A la península Ibèrica, títol dels fills o parents del rei.
  3. organització militar Soldat de peu.

■ infant

masculí fisiologia i psicologia Persona que està en la infància ésser algú un infant Tenir, una persona gran, el candor, la ingenuïtat, etc, d’un infant infant de mamella o de pit Infant que encara mama nodrissó, criançó A la península Ibèrica, títol dels fills o parents del rei organització militar Soldat de peu
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ infanta

■ infanta

femení Femení d’ infant 2
Traducció