<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">infern</title>
Accessory
Etimologia: del ll. ĭnfĕrnus ‘estatge dels déus subterranis’, doblet de infĕrus, -a, -um ‘de sota’ 1a font: s. XII, Hom.
Body
-
masculí
-
història de les religions
- [sovint en pl] Nom que diverses religions, en llur estadi primitiu, aplicaven al lloc on sojornaven els morts.
- cristianisme, judaisme i islamisme Lloc destinat al càstig etern dels damnats en el judici final.
- anar a l’infern Damnar-se.
- d’infern figuradament Propi de l’infern, ple de sofriments, neguits, etc. Passar una vida d’infern.
- ésser un infern figuradament Expressió aplicada a un lloc on hi ha molt desordre, moltes discòrdies, etc., de manera que fa de mal estar-hi, o a la vida d’algú que passa moltes tribulacions, és molt infeliç, etc. Aquesta casa és un infern.
- una boca d’infern figuradament Expressió aplicada a un blasfem.
-
- Lloc retret, generalment subterrani, on hom guarda coses que no convé que siguin a l’abast de tothom. A l’infern de la biblioteca hom aplegava els llibres prohibits.
- indumentària Butxaca a la part interior d’un gec, una americana, etc.
- tecnologia Lloc retret, subterrani, on es recullen els solatges d’una operació, on hi ha el motor de certs mecanismes, etc. L’infern d’una premsa d’oli.