Es mostren 88939 resultats

■ amfibolític
| amfibolítica

■ amfibolític
| amfibolítica

adjectiu petrografia Relatiu o pertanyent a l’amfibolita
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ amfibologia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">amfibologia</title>

Partició sil·làbica: am_fi_bo_lo_gi_a
Etimologia: del gr. amphíbolos ‘ambigu, equívoc’ i lógos ‘paraula, discurs’ 1a font: 1803, DEst.
    femení
  1. Frase susceptible d’ésser interpretada de dues maneres o més.
  2. Ambigüitat resultant d’una tal frase.

■ amfibologia

femení Frase susceptible d’ésser interpretada de dues maneres o més Ambigüitat resultant d’una tal frase
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ amfibològic
| amfibològica

■ amfibològic
| amfibològica

adjectiu Que té diferents sentits ambigu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ amfíbrac

■ amfíbrac

masculí poètica Peu de la poesia grega i llatina que consta de tres síllabes una de llarga entre dues de breus
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

amfibràquic
| amfibràquica

amfibràquic
| amfibràquica

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’amfíbrac
Gran Diccionari de la llengua catalana

amficàrpia


<title type="display">amficàrpia</title>

Partició sil·làbica: am_fi_càr_pi_a
Etimologia: der. de amfi- i -carpi
femení botànica Presència en una planta de dues menes de fruits, uns que maduren a ple aire i d’altres que ho fan sota terra.

amficàrpia

femení botànica Presència en una planta de dues menes de fruits, uns que maduren a ple aire i d’altres que ho fan sota terra
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ amficèlic
| amficèlica

■ amficèlic
| amficèlica

adjectiu Que és còncau en els dos extrems anatomia animal Dit del tipus de vèrtebra més primitiva, que té els costats cranial i caudal còncaus
Gran Diccionari de la llengua catalana

amficels


<title type="display">amficels</title>

Etimologia: de amfi- i -cel
    masculí zoologia
  1. plural Ordre d’amfibis anurs que posseeixen vèrtebres amficèliques. Comprèn una sola família, la dels liopèlmids o ascàfids.
  2. singular Amfibi de l’ordre dels amficels.

amficels

masculí zoologia plural Ordre d’amfibis anurs que posseeixen vèrtebres amficèliques Comprèn una sola família, la dels liopèlmids o ascàfids singular Amfibi de l’ordre dels amficels
Gran Diccionari de la llengua catalana

amficont
| amficonta


<title type="display">amficont</title>

Etimologia: de amfi- i el gr. kontós ‘flagell’
adjectiu biologia Dit dels organismes que posseeixen dues menes de flagels, un de dirigit cap endavant, motor, i un altre de dirigit cap endarrere, com un timó.

amficont
| amficonta

adjectiu biologia Dit dels organismes que posseeixen dues menes de flagels, un de dirigit cap endavant, motor, i un altre de dirigit cap endarrere, com un timó
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ amfictió

■ amfictió

masculí Cadascun dels membres d’una amfictionia
Traducció